0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

21 de desembre, 2014

Que fem amb l'arbre de Nadal quan s'acabin les festes?

Les festes nadalenques ja han arribat a la seva fi i són milers els arbres que, després adornar el nostre saló amb les seves millors gales, són abandonats o col·locats directament en qualsevol contenidor d'escombraries. Si hem optat per una varietat artificial no tenim de què preocupar, ja que podrem guardar d'un any per l'altre en un armari però,? Què passa amb els exemplars naturals? Molta gent els utilitza com articles d'un sol ús, sense pensar que es tracta d'un ésser viu que pateix. Si posem una mica de la nostra obstinació, podem donar-li una altra oportunitat de viure, bé sigui en el nostre jardí o en un parc públic.
A l'hora de triar l'arbre que anem a col·locar a casa durant el Nadal, convé saber primer si l'exemplar serà capaç de resistir després de les festes. El normal és que, en aquestes dates, es comercialitzin arbres repicats, que encara no han desenvolupat prou les seves arrels, i que acaben morint al poc d'acabar el Nadal. Si la nostra intenció és la de conservar l'arbre molt de temps, haurem de buscar exemplars forts, ben arrelats, amb un bon sistema radicular.

Si no podem tenir-ho a casa ...
No disposar d'un jardí per a poder col·locar el nostre arbre de Nadal no és excusa per desfer-nos de mala manera. Si ho hem conservat en bon estat i ha rebut la conífera atenció necessària durant les festes, pot seguir amb la seva vida en qualsevol parc públic del nostre poble o ciutat. En aquestes dates, gairebé tots els ajuntaments posen en marxa plans de recollida gratuïts, ja sigui directament a domicili o portant-los a algun punt específic. Amb una simple trucada al teu consistori pots rebre tota la informació necessària. El més normal és que aprofitin aquestes coníferes per repoblar els parcs públics, encara que hi ha casos en què porten els arbres a la muntanya per replantar boscos.
D'altra banda, també hi ha multitud de vivers que aprofiten aquests dies per iniciar campanyes d'intercanvi d'arbres nadalencs. La mecànica és molt senzilla: tu portes el teu arbre i ells, a canvi, et donen una planta de manera gratuïta. És una forma excel·lent de promoure la reutilització d'aquest tipus d'exemplars. En el cas que l'arbre s'hagi assecat i no pugui tirar endavant, almenys podrà servir per fer compost i facilitar el creixement dels més joves. Si no saps fabricar a casa teva, tant els ajuntaments com els vivers ho faran per tu, sempre i quan els lliuris l'arbre.

Col·locant al jardí
Si tenim la sort de gaudir d'un terreny on poder trasplantar el nostre exemplar nadalenc, hi ha diverses coses que hem de tenir abans en consideració. Si anem a esperar un temps per col·locar-se directament a terra, podem mantenir la conífera a l'exterior durant un curt període, procurant canviar el test per una altra de més gran a mesura que les seves arrels vagin creixent. En aquest cas, l'abonat que anem realitzant haurà de ser amb més freqüència que si estigués plantada directament sobre el terreny, són plantes de zones fredes d'alta muntanya i amb humitat ambiental alta, de manera que, si la nostra zona no té aquest clima, serà més difícil que sobrevisqui, encara que no impossible. Agraeixen estar en zona assolellada i, com qualsevol conífera, ha de tenir la terra solta, no compacta. A l'hora de col·locar l'arbre a la seva zona definitiva, primer comprovarem el drenatge del terreny, realitzant un forat a terra i omplint-lo de aigua posteriorment. Si al dia següent apareix sec, podem considerar la terra apta per plantar l'arbre. En cas negatiu, col·locarem una capa de drenatge, utilitzant, per exemple, còdols de major o menor gruix.

Cures posteriors
Un cop hàgim col·locat l'arbre a la seva zona definitiva, hem de ser constants amb les cures que rebrà. Els primers regs seran abundants, encara que sense sobrepassar. Un cop transcorregudes unes poques setmanes, haurem d'anar espaiant,el més aconsellable és anar regant a demanda de la planta, vigilant que no s'assequi massa la terra, encara que és preferible que passi set a que la ofeguem, ja que l'excés d'aigua afavoreix l'aparició de fongs, i això és més perjudicial per a les plantes. Pel que fa a la seva abonat, és bo barrejar fertilitzant orgànic amb la terra on anem a col·locar la conífera. Posteriorment, podem aprofitar l'inici de cada primavera per aplicar una petita quantitat d'adob líquid o sòlid, ric en magnesi i sofre, per enfortir el seu creixement. A l'hora de podar, convé aprofitar el final de l'hivern per posar-nos mans a l'obra. És recomanable oxigenar bé per sota, tallant les branques que quedin arran de terra. El tenir una conífera frondosa i de bona aparença en el futur dependrà de les podes que es realitzen en la seva joventut. La resta de l'any podrem realitzar podes lleugeres per corregir la seva forma.
D'aquesta manera, queda a la mà de cada un el donar-li una segona oportunitat al nostre arbre de Nadal. Bé sigui directament al nostre jardí, o bé donànt-lo al nostre ajuntament o a un viver, el donar-li un bon futur a aquests entranyables exemplars és més senzill del que sembla...BONES FESTES!!

09 de desembre, 2014

Malalties comuns i herbes per solucionar-les

Com a l'anterior entrada vaig exposar, en aquesta entrada aprofito per concretar en les diverses herbes i la seva relació per guarir malalties comuns que tots patim algun que altre cop.

Aquí teniu un petit llistat:

ANGINES- Sàlvia, pròpolis i erísim.
ANSIETAT- Tarongina, hipèric, arç blanc, anís verd i valeriana.
ASTÈNIA- Romaní, menta i sajolida.
COLESTEROL- Bardana, dent de lleó, prunella i estèvia.
CIRCULACIÓ- Dent de lleó, bossa de pastor i estèvia.
DIABETIS- Estèvia, arç blanc, sàlvia i olivera.
DEPURATIVA- Dent de lleó, card marià i arrel de bardana.
DOLOR MENSTRUAL- Milfulles, sàlvia, cua de cavall i tarongina.
GASTRITIS- Lli, cua de cavall, sàlvia, camamilla i anís verd.
GENIVES INFLAMADES- Sàlvia, farigola i cua de cavall.
HEPÀTIQUES- Boldo, card marià, dent de lleó, bardana i calèndula.
HIPOTENSORES- Estèvia i arç blanc.
INSOMNI- Nepta, valeriana, flor de taronger amarg i tarongina.
LAXANT- Saragotana, cua de cavall, dent de lleó, lli, menta i regalèssia.
MIGRANYA- Espígol, camamilla, maria lluïsa i tarongina.
REFREDAT- Hisop, anís verd, farigola, sàlvia, shiso i malví.
RELAXANT- Tarongina, berbena i bergamota.
TONIFICANT- Romaní, menta i bergamota.

Tant si ho feu amb tisanes, infusions o en oli essencial directament funcionen molt bé...aixó si, els olis s'aplican diluïts i no directament per evitar reaccions al-lèrgiques

08 de desembre, 2014

Relació entre herbes i òrgans del nostre cos

Un dels més greus problemes de la nostra societat suposadament desenvolupada és l'ús indiscriminat de medicaments, que alhora que tracten malalties, gairebé sempre lleus o moderades, causen perjudicis a llarg termini molt més greus (debilitament del sistema immunològic, problemes circulatoris, metabòlics , hepàtics, renals, etc.), entre d'altres tants problemes socials (contaminació, desigualtat social, abús econòmic ...). per això avui veurem algunes plantes medicinals que poden substituir eficaçment als fàrmacs més comuns i ens ajudaran en cada un dels òrgans que indiquem en l'esquema que he fet del cervell, cor, etc...
No he adjuntat els problemes de coll i pulmons tant comuns quan arriba el fred perquè ja ho exposarem a un altre esquema més concret. Salut.