EL COSTAT AMARG DE LA QUINOA

La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen, conté els 8 aminoàcids essencials per a l'ésser humà i és conreada des de fa uns 5000 anys als Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens. Segons la FAO, aquestes qualitats fan de la quinoa un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més és un cultiu fàcil i barat de conrear amb capacitat d'adaptar-se a altres continents i latituds.

Podria semblar, per tant, que estiguéssim davant la solució als problemes d'un dels països amb majors índexs de fam crònica d'Amèrica Llatina, Bolívia. Segons dades de la FAO (2011) la fam afecta, al 24% de la població, boliviana, 2 milions de persones. Aquestes xifres resulten més que sorprenents si tenim en compte que Bolívia és el major productor de Quinoa del món proveint el 46% del mercat global.

La quinoa, lluny de convertir-se en una solució màgica per a milers de persones, s'ha convertit en tota una "tendència alimentària" als països rics, és l'aliment saludable de moda que ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones d'Estats Units i Europa. L'estat espanyol s'ha apuntat recentment a la tendència i el nostre consum de quinoa ja és d'unes 175 tones a l'any.

Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables a Bolívia, la nova demanda dels països rics ha provocat que el seu preu s'ha triplicat en els últims sis anys, en aquest moment el 90% de la quinoa produïda a Bolívia surt del país i s'ha disparat el seu preu en el mercat intern bolivià.

El que podia ser oportunitat per assegurar el dret a l'alimentació s'ha convertit en un nou filó per a les empreses de l'agronegoci i en l'última volta de rosca sobre la població més vulnerable, la població camperola. L'augment de la superfície conreada, que ha passat de 48.897 hectàrees en 2.007-64.770 hectàrees el 2011, està provocant un desplaçament i debilitament de l'agricultura familiar camperola dedicada que es dedicava a l'alimentació i la subsistència.

Una vegada més queda en evidència que la solució a la fam no està en el descobriment de nous cultius màgics sinó que es tracta d'un problema polític. La quinoa reprodueix l'esquema del mateix sistema alimentari que s'ha imposat a Bolívia i a tot el món. Un model que margina les polítiques dirigides a la sobirania alimentària i que vulnera el dret a l'alimentació, que aposta únicament per grans agronegocis exportadors. Aquest canvi de model ha suposat que, a Bolívia, es passi d'una producció d'aliments en mans camperoles (80%) fa 20 anys, al moment actual on el 78% de la producció d'aliments està en mans del agronegoci i està dirigida per els preus i els mercats d'exportació.

La quinoa podria ser, si no la solució, una gran ajuda, si caigués en les mans adequades.

Fracturació hidràulica o fracking...Haurem de rescatar també a les empreses petrolíferes especuladores?

En aquests dies al baixar preus els productors de petroli d'extracció clàssica ha sortit a la llum un altra bombolla d'especulació com son els sistemes fracking i els seus costos reals o inflats per aconseguir beneficis extra per aquells que viuen de les inversions sense preocupar-se de les repercussions futures.

Que és el fracking?
La fracturació hidràulica o hidrofracturació (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Esquema del fracking per a obtenir gas.

S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d'extracció actualment en ús. A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.
Repercussions en el medi ambient
Les principals repercussions possibles són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, la contaminació d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.


Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d'aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l'equip o a fugues. D'altra banda, a prop dels pous de gas s'ha registrat contaminació d'aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l'explosió d'edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l'aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l'extracció de gas d'esquist és un alt índex d'ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d'aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.