0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

27 d’abril, 2015

Ecoaldea, una forma de conviure en expansió

Una ecoaldea és una comunitat intencional l'objectiu és ser sostenible social , ecològica i econòmicament.

El seu desenvolupament es basa en un respecte per la natura , en l'ús de energies renovables , la sostenibilitat tant alimentària com econòmica, el reciclatge i l'ús de materials de construcció ecològics.
En els últims anys és un fenomen en expansió que ja no és exclusiu del moviment hippie, si no de famílies i persones de tots el cercles socials, pots veure quantes son en aquest enllaç

Bases d'una ecovila

Escala humana: tothom es coneix i es comunica amb els altres, participant de la direcció i evolució de la comunitat. La mida d'aquestes comunitats auto-organitzades en ecoaldees no hauria de sobrepassar els 500 habitants.
Completa funcionalitat vital: estudis, treball, oci, necessitats diàries, tot queda cobert dins de l'ecoaldea. Això no vol dir un aïllament de l'exterior de la vida organitzada tradicional urbana; l'ecoaldea es relaciona amb l'exterior en termes d'elements que sobrepassen les característiques d'una ecovila, com en el transport a llargues distàncies o l'ús d'hospitals; l'ideal és una societat distribuïda formada per ecoviles.
Integració amb la natura: en definitiva es tracta d'una vida sostenible, que respecta i té cura l'entorn, que practica una activitat agrícola tradicional, que utilitza construccions bioclimàtiques, recicla residus, aprofita les energies renovables, etc.

Aspectes ecològics:

Els aliments consumits hauran de ser produïts ecològicament, preferentment en la pròpia comunitat, o a la zona o regió en la qual es troba.
La construcció es farà utilitzant tècniques i materials de construcció locals, naturals i no tòxics.
Totes les activitats productives (artesanals, industrials) tindran en compte els cicles vitals dels productes utilitzats, de manera que en cap moment d'aquest cicle puguin resultar nocius per a l'entorn o per a la salut.
Els objectes produïts han de ser de llarga durada, fàcils de reparar i aptes per a ser reciclats.
L'aigua i l'energia es consumiran amb moderació, depurant amb mitjans naturals les aigües residuals i utilitzant fonts d'energia renovables.
El transport motoritzat es reduirà al mínim.

Aspectes socioeconòmics:

Les diverses activitats econòmiques que es duguin a terme a l'ecoaldea han d'assegurar l'estabilitat econòmica de tots els seus membres.
El treball s'ha d'organitzar horitzontalment, afavorint la participació de totes les persones involucrades en la presa de decisions.
El consum ha de ser preferentment local, gastant en productes de la pròpia comunitat o del seu entorn immediat.
La salut i l'educació han de ser assumides, en la mesura del possible, per la comunitat.
Tothom ha de tenir accés a una informació veraç sobre assumptes de la seva incumbència.
Tothom ha d'estar en igualtat de condicions per a participar en la presa de decisions sobre assumptes de la comunitat.
Totes les decisions s'han de prendre democràticament, si pot ser amb la participació de tots, evitant en la mesura del possible la delegació de poder.

Aspectes culturals:

La ecovila ha de ser un lloc en el qual s'afavoreixi la creativitat i l'expressió de la singularitat de tot ésser humà.
Un lloc en el qual es duguin a terme tot tipus de trobades, ritus o celebracions que contribueixin a mantenir la cohesió del grup.
Un lloc en el qual es desenvolupen i apliquen tècniques per a la resolució de conflictes.
La ecovila realitzarà activitats cap a l'exterior, per tal d'anar promovent a poc a poc aquesta nova forma de vida.


17 d’abril, 2015

L'estil de vida directament relacionat a les al-lèrgies.

La pol·lució, el tabac, els conservants i colorants, etc., han contribuït a que augmenti la incidència d'al·lèrgies. Aquí resolem els dubtes més freqüents sobre l'al·lèrgia: Es pot curar? És hereditària? ...

Al·lèrgies
La al·lèrgia es defineix com l'estat d'hipersensibilitat adquirida per l'exposició a un al·lergen particular, en el qual la nova exposició davant d'aquesta substància va a desencadenar una nova reacció, si cap, més intensa.

L' al·lergen és la substància capaç de produir al·lèrgia o hipersensibilitat específica, podent tractar-se d'una proteïna o no proteïna, o d'extractes de certs aliments, bacteris, pòl·lens, animals, etcètera.

Per què augmenten els casos d'al·lèrgies?

L'estil de vida en els països industrialitzats, l'aire que es respira a les ciutats, cada vegada més pol·lucionat, la ingesta d'aliments amb un alt contingut de conservants i colorants, el consum de cigarrets, l'augment del consum farmacològic ... afavoreixen la penetració en el nostre organisme de tantes substàncies alienes, que posen en guàrdia al nostre sistema defensiu per excel·lència: el sistema immunològic . Com a conseqüència d'aquesta activació es produeix l'elaboració d'unes proteïnes anomenades anticossos .

Entre els anticossos es troba la immunoglobulina E (Ig E) . La comesa fonamental d'aquesta Ig E consisteix a actuar com a anticòs protector davant determinades infeccions. Quan la Immunoglobulina E es fabrica en resposta a substàncies que es troben habitualment en el medi ambient, en lloc d'anar dirigida a organismes potencialment nocius, es desencadena una reacció contraproduent per al nostre organisme. L'al·lèrgia podria entendre, per tant, com una reacció desproporcionada del nostre sistema immunològic davant determinats estímuls externs, que en individus normals no generarien cap resposta.
Diversos estudis epidemiològics han conclòs que en els últims anys s'ha registrat un increment notable de les afeccions al·lèrgiques a tot el món. S'estima que un de cada cinc individus pateix o ha patit processos al·lèrgics.

Resulta complicat conèixer el nombre exacte de persones que són portadors de malalties al·lèrgiques, ja que les proves cutànies front a diversos al·lergens ambientals tan comuns com pòl·lens, epiteli d'animals com el gat o el gos, àcars de la pols, etc., poden ser positives fins i tot en subjectes que no manifesten símptomes al·lèrgics.

Fred, calor, radiació solar, agents químics ... Es pot considerar que les afeccions al·lèrgiques són un dels tributs que ha de pagar la raça humana en la seva lluita pel progrés; s'ha vist un augment de quadres al·lèrgics, com ara reaccions asmàtiques, en fills descendents d'emigrants a un altre país, en comparació amb els residents a la seva terra d'origen. Les estadístiques demostren que a les zones industrialitzades es registren més alergopatíes que a les zones rurals. Les emissions produïdes per vehicles, calefaccions i activitats industrials són les responsables de contaminants com el diòxid de carboni, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre que, en determinades concentracions, són perjudicials per a la salut i agreujants de patologies al·lèrgiques com l'asma .