0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

16 de febrer, 2015

Àcid nítric i clorur de ferro a la fuita de la planta química d'Igualada...perillòs o no?

En principi expliquem que fan els dos compostos:

L'aplicació d'àcid nítric es realitza, fonamentalment, per prevenir obturacions dels goters i millorar la qualitat de les aigües salines, ja que en acidificar l'aigua es descomponen els bicarbonats presents en les mateixes, evitant la formació de compostos insolubles de calci i magnesi .
Encara que la seva utilització principal és la que s'ha descrit, aporta un 12% de nitrogen, i per tant caldrà considerar a l'hora de fertilitzar amb nitrogen el cultiu.
Per a la neteja de canonades s'ha d'aplicar setmanal o mensualment. També s'utilitza en la preparació de solucions mare, quan es vulgui rebaixar el pH. Cal considerar el moment vegetatiu del cultiu per evitar que es provoquin desordres nutricionals per la seva aplicació en èpoques en què les plantes no necessiten nitrogen.

El clorur de ferro és un compost inorgànic utilitzat a escala industrial amb la fórmula FeCl3. La forma anhidra és deliqüescent i forma una boirina de clorur d'hidrogen en presència d'aire humit. S'utilitza en la depuració d'aigües i tractament d'aigua de consum.Quan es dissol en l'aigua, el clorur de ferro pateix hidròlisi i emet calor en un exotèrmica reacció. El resultat integral, àcids, i corrosió s'utilitza com un coagulant a tractament d'aigües residuals i producció d'aigua potable.

Aquests compostos cal aclarir que no son compatibles amb l'agricultura ecològica, però que en dosis reduïdes estan permeses en cultius convencionals...si un cultiu es veu afectat la única manera de recuperar el terreny per a cultiu ecològic és tractant la terra amb cal, carbonats i bicarbonats i esperar amb l'ajuda d'aigua la auto-recuperació del terreny en uns sis mesos mes o menys.

05 de febrer, 2015

LA BOMBOLLA ALIMENTÀRIA I COM FER-SE RIC AMB EL PATIMENT DELS ALTRES

Amb la caiguda de la bombolla immobiliària es produeix una migració de bombolles. Ara toca l'alimentària. L'entrada en Troba d'especuladors genera una pujada exagerada dels preus del gra, repercutint en gran manera en el consumidor final.

L'ESPECULACIÓ GENERA FAM. Ara el menjar ja no està subjecta a la demanda i oferta real, sinó que queda supeditada a les lleis del mercat. Es juga amb el gra com en una ruleta en què bancs, brokers i fons d'inversió es portaran la palma, i les poblacions més vulnerables es quedaran sense accés a l'alimentació.

AMB EL MENJAR NO ES JUGA. Per garantir el dret a l'alimentació de totes les persones, recordem que és un dret fonamental, cal treure a l'alimentació dels mercats financers, tallar amb les eines que permeten aquest tipus de pràctiques i donar-li cop de martell a la ruleta


Especular amb aliments significa simplement que el menjar estigui subjecta als mercats financers, per tant, supeditada als grans inversors, bancs, o brokers que es dediquen a jugar amb la pujada dels preus d'aquestes matèries primeres per a la obtenir els beneficis esperats. Encara que sembli aterridor, això és així, i està legalment acceptat, ja que no existeix cap tipus de regulació que prohibeixi expressament jugar amb el menjar de les persones. L'especulació alimentària ha estat identificada com la principal causa de les recents crisis alimentàries (2007/2008 - 2011), en què milions de persones al món van morir de fam. Almenys 40 milions de persones de tot el món van ser empeses a la fam a causa de la crisi dels preus dels aliments de 2008.

Especular amb aliments comporta la pujada de preus dels grans bàsics per a l'alimentació humana. Gran part de les matèries primeres que consumim es compren i venen a través de contractes a futur en el conegut mercat de futurs. Què vol dir això? Els famosos futurs són contractes vinculants entre comprador i venedor en què acorden un preu i una data de lliurament concreta. Fins aquí tot bé, però des de fa poc menys de dues dècades (Goldman Sachs, 1991) en els mercats agraris no només participen compradors i venedors interessats en l'aliment, sinó que intervenen figures que res tenen a veure amb el menjar que es dediquen a especular amb els preus comprant i venent contractes a futur quantes vegades vulguin. Això vol dir que el preu dels aliments deixa d'estar subjecte per la llei de l'oferta i demanda real, i passa a estar supeditat als grans inversors que fan i desfan al seu aire.

Especular amb els aliments significa fam. Pensem que gairebé 2.000 milions de persones al món (una de cada 3) utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir menjar. Als països o regions o classes socials més pobres de cada regió, entre el 60-80% dels ingressos es destinen a l'alimentació. Els efectes de la pujada dels preus alimentaris aquí són devastadors, des de l'inici de la crisi especulativa alimentària 250 milions més de persones estan en situació de fam, ja són més de 1.000 milions, xifres i percentatges mai vists fins ara en la història de la humanitat. A nivell merament il·lustratiu podem xifrar la quantitat de persones famolenques equivalents que es poden atribuir a l'especulació alimentària. Si prenem l'increment de la inversió especulativa en aliments en el període 2010-2011, i l'increment de les persones que han estat arrossegades a l'extrema pobresa per l'increment de preus en el mateix període, haurem que per cada 314 € d'inversió especulativa s'empeny a una persona a la pobresa i la fam.

04 de febrer, 2015

La neu, no sempre és perjudicial

La neu, així com també el sòl gelat, pot ser tan beneficiosa com perjudicial per al camp, encara que cal reconèixer que a Espanya, en general, la neu és favorable a la llarga.

La capa de neu, fins i tot d'un gruix petit de 5 o 6 cm. té suficient capacitat de aïllament per protegir eficaçment els cultius d'hivern reduint o evitant les gelades. Els cereals d'hivern (blat, sègol, etc.) es veuen afavorits per la neu en augmentar la seva capacitat d'afillament sense fortes baixades de temperatura i disposar de l'aigua de fosa poc a poc, per anar absorbint.

La neu exerceix també un efecte estabilitzador de la temperatura evitant les oscil·lacions extremes tan perjudicials per a les plantes. L'amplitud anual de la temperatura del sòl depèn en gran manera de la coberta vegetal a l'estiu i de la coberta de neu a l'hivern. La primera refreda i la segona escalfa, donant a conseqüència una oscil·lació convenientment atenuada.

A més l'efecte de la neu s'inverteix en el cas de temperatures positives impedint un escalfament excessiu del sòl. Això fa que la vegetació no floreixi prematurament, retardant l'època en què les plantes fan la flor, evitant així una possible pèrdua, sobretot en els fruiters, com a conseqüència de possibles gelades tardanes. De qualsevol manera, aquest retard de la floració de les plantes a causa de la neu no és significatiu ja que es limita a refredar el terra i no més, almenys a les nostres latituds. El que veritablement retarda la floració de les plantes és el fred i en ocasions és la causa de danys greus o fins i tot de la pèrdua de les collites.

A part del beneficiós efecte hivernacle descrit anteriorment, la neu té una influència considerable en el clima local que condiciona l'agricultura a les zones implicades. L'home no pot disposar de la neu durant el temps que està caient, però una vegada que està a terra i ha quallat augmentant gradualment el seu espessor, constitueix un dels millors emmagatzematges d'aigua. Aquí queda fins que al pujar les temperatures comença a fondre subministrant la humitat necessària per impregnar la terra i compensar el possible dèficit posterior d'una sequera. Espanya és un país tan peculiar que pot patir anys secs amb escasses precipitacions i en canvi pot haver nevat abundantment en els mesos hivernals.

La neu fosa arriba a les conques dels rius que arriben al seu màxim cabal ja en els primers dies de juny, aportant aigua als embassaments.

No obstant això, com s'ha comentat al principi, la neu també té els seus punts negatius. Pot produir danys físics en la vegetació ja que pot arribar a trencar, pel seu pes, les branques més febles dels arbres. Si la neu s'avança i cau abans que els arbres es quedin sense fulles, el pes del blanc element sobre les branques pot ser important, fins al punt de fer fallida branques de certs gruix. La nevada que cau sobre una zona boscosa produeix diferents efectes que la que cau sobre fons pla, sense arbres sense que això vulgui dir que els boscos reben més neu que els camps. Per exemple, un bosc d'avets prou dens, pot arribar a interceptar el 50% de la neu que està caient, especialment amb vent encalmat o fluix, ja que si el vent bufa fort escombra la neu de les fulles i la porta a terra.

Els efectes beneficiosos o perjudicials de la neu, depenen de molts factors com són el nombre de dies de neu, l'espessor de la capa, la temperatura, el vent, l'època de l'any i la seva freqüència, és a dir, si cau de forma regular o intermitent. A les zones muntanyoses de la meitat nord peninsular les nevades són bastant regulars i neva des de la tardor a la primavera, uns anys més que altres, constituint l'emmagatzematge i posterior proveïment d'humitat a la primavera, tan beneficiosa per al camp. Però la neu a la plana no constitueix un factor excessivament significatiu i fins i tot pot arribar a ser perjudicial especialment per a la cabanya ramadera. Si l'hivern ve dur, amb nevades i ventades fortes, faltaran les pastures i llavors cal recórrer a una alimentació molt costosa: els pinsos. A més el transport del farratge i dels propis animals es complica.

02 de febrer, 2015

Protegeix les teves plantes de les gelades i el fred...com fer-ho?

Les espècies en recipient pateixen més el fred que les plantades a terra, per això cal una bona protecció. Per protegir les plantes en test de les gelades hivernals, posa entre la terra i el test un full d'aquest plàstic amb bombolles d'aire que s'empra per embolicar els objectes fràgils. També pot ser amb arpillera, una catifa vella, cartrons o paper de diari. També pots cobrir tota la circumferència per fora del test amb aquests materials. D'aquesta manera actuen com a aïllant i conserven la calor de la terra. A més, també protegeixes al recipient mateix, ja que moltes vegades poden esquerdar davant els canvis bruscs de temperatura, especialment els de terracota o ceràmica.

Un altre risc de l'hivern és el vent, especialment per a les tests de la terrassa o l'ampit, ja que pot enderrocar. Per evitar-ho, col·loca dos o tres pedres de grandària considerable sobre el substrat del recipient. A més, si introdueixes el test en un altre que tingui la base més ampla que el coll, aconseguiràs el mateix propòsit, ja que serà difícil que es balancegi.

Si el fred és extrem o davant l'amenaça de gelades, és millor cobrir tota la planta, especialment a les nits. Si pots, posa-prop d'una paret, formant 2 o 3 files, amb les més altes darrere, instal·la dos tutors o estaques alts en els recipients dels extrems i cobreix-tots amb plàstic o un altre material. Si no és possible posar-les al costat d'una paret, usa dues cadires o cavallets per formar una estructura de subjecció del plàstic. Enmig de les dues cadires agrupa els tests, amb l'exemplar més alt en el centre i col·locant un tutor alt. En qualsevol cas és millor orientar al sud. A sobre, el plàstic o arpillera. Recorda destapar durant el dia perquè puguin respirar i evitar l'excés d'humitat si les vas cobrir amb plàstic o perquè els arribi la llum solar si les vas cobrir amb arpillera.
Les plantes més delicades i joves, especialment si són exòtiques i provenen de zones més temperades, és millor traslladar durant l'hivern a un hivernacle, cobert, garatge, etc.

Els arbusts i arbres joves solen ser sensibles al fred i al vent. Si vius en una zona molt freda, insereix canyes o estaques al voltant de l'exemplar i després fixa a aquestes, amb corda i grapes jardineres, diverses capes de malla, làmines de plàstic o algun teixit vell, com una catifa. Fes servir les proteccions des de principis o mitjans de tardor, almenys durant les nits, i ja a l'hivern, tot el dia.

Les plantes més delicades i joves, especialment si són exòtiques i provenen de zones més temperades, és millor traslladar durant l'hivern a un hivernacle, cobert, garatge, etc.

El reg també juga un paper important:

El nivell de drenatge del sòl és fonamental per evitar que la terra retingui les pluges i regs. La filtració i eventual congelació de l'aigua sota la superfície, causa grans estralls en les plantes que la sola gelada nocturna. Tenir això en compte sobretot amb els cultius de rocalla, tests, jardineres, i en els terrenys cap a on baixen els pendents. Durant l'hivern evitar regar les plantes durant molta estona. La freqüència i volum de reg s'ha de disminuir des de fins de l'estiu, és clar que de manera progressiva. Dos consells per cuidar les plantes d'interior que pateixen manca d'oxigen i sequedat per la calefacció: reg mínim o nul, i -en canvi- aspersió sobre el fullatge per propiciar major humitat ambiental. A més, treure una mica de la terra més superficial i en el seu lloc dipositar torba humida amb reble gruix prèviament rentat.

Quan les temperatures són superiors a 0ªC, moltes de les plantes de jardí i terrasses el passen realment malament, sobretot a l'interior de la Península o a les zones de muntanya. Hi ha exemplars que, malgrat suportar les baixes temperatures, necessiten certa protecció perquè resulten les més vulnerables, com les plantes de flor, o les recentment plantades.

Hi dues opcions: protegir la part aèria, les tiges, fulles i flors, o protegir les arrels, la part més sensible, perquè un cop gelades no són capaços de recuperar-se, a diferència de la part aèria, que és capaç de rebrotar davant la arribada de la primavera si se li practicat una bona poda.Es important encoixinar les arrels, que consisteix en una tècnica per cobrir el sòl amb una capa de material orgànic (fulles, escorces, palla o molsa.) o inorgànic (grava, plàstic, etc.) per preservar-lo i aïllar-lo. Aquest sistema és el més idoni contra les gelades i les temperatures extremes de l'hivern, ja que un bon encoixinat evitarà que les plantes morin per congelació. Al jardí cobrir el terra amb abundants fulles seques és una mesura pràctica.

En resum:

Utilitza fulles seques: és un bon cobriment, ja que, en mullar-se es descomponen i enriqueixen la terra. Això és ideal per arbusts grans.
.
Molsa: és el millor farciment i encoixinat ja que reté l'aigua naturalment.

Pinyes: són aïllants i decoratives, són ideals per mantenir seca la base de les tiges evitant putrefaccions per fred o humitat.

Plàstic de bombolles: ideal per als contenidors abans de plantar com a protecció per a tot l'hivern. Serveixen per a emergències davant gelades molt puntuals. Serveixen també per als bulbs que has plantat a la tardor i floriran a finals de l'hivern.

Feltre: ideal per embolicar contenidors d'arbres cítrics o delicats.

Poliestirè: aquest cobriment és ideal per arbusts robustes i frondosos.

Fibra de coco: podem folrar el test lligant amb filferro o corda, el moment ideal és abans de plantar l'exemplar perquè no pateixi.

Plàstic: serveix per a tests petits, es tallen trossos de plàstic de bombolles i s'enganxen o lliguen deixant que tregui a la superfície.

Una altra test: és una opció en la qual podem ficar el test amb la planta sensible dins d'una major folrada amb algun dels materials que ja vam veure. Una bona opció és una cistella de vímet. És important emplenar la superfície per protegir la base del test.

Abonament ric en Potassi: abonem a la tardor per enfortir les arrels i fer-les més resistents a les baixes temperatures. Veure una recepta.