0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

21 de setembre, 2015

Ja sabem quina part de la península patirà els danys del canvi climàtic en primer terme i quan

Un informe elaborat per un climatòleg sobre el canvi climàtic assenyala que si la temperatura puja entre dos i quatre graus en els propers 35 anys desapareixeran o minvaran en la província cultius que porten mil·lennis sembrant-se a la zona
L'escenari dibuixat és per d'aquí a 35 anys. En aquells dies, la temperatura mitjana a Andalusia podria haver augmentat entre dos i quatre graus centígrads. Els hiverns serien molt suaus, la primavera s'avançaria i l'estiu seria intens, amb onades de calor contínues en què (com ara) se superarien amb facilitat els 40 graus i amb bastant probabilitat les màximes s'acostarien als 50 graus. Amb aquest comportament climàtic, més propi del Nord d'Àfrica que del sud d'Europa, a la província de Còrdova el rendiment dels cultius de l'olivera i la vinya (sant i senya de la dieta mediterrània) baixarien a nivells dramàtics i faria, al pitjor dels casos, impossible la seva criança. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'Canvi climàtic a Europa. Percepció i impactes ', elaborat pel climatòleg i expert del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU Johathan Gómez Cantero, per Equo, que s'acaba de fer públic.
L'estudi dibuixa un panorama climatològic al Sud d'Espanya en el qual els cultius que tradicionalment s'han sembrat a la província patirien en extrem i deixarien de ser rendibles. En cas que la temperatura pugés dos graus de mitjana en els propers 35 anys les conseqüències serien "greus". En cas que ho fessin quatre graus, serien "molt greus". I molt greus significa que difícilment es podria seguir produint vi i oli als ritmes actuals, i que molts agricultors veurien com les seves terres deixarien de ser rendibles.
A més de la calor, l'estudi d'aquest climatòleg assenyala com a principal problema futur el "estrès hídric" que patiran els cultius del Sud de la Península. Així, assenyala com una de les conseqüències del canvi climàtic que a més que farà més calor a l'estiu (i per tant arbres com els cítrics no podran resistir temperatures tan seguides a més de 40 graus) a la tardor i hivern plourà menys. I quan plogui, ho farà amb molta intensitat, el que en lloc d'alleujar la sequera acabarà provocant danys, inundacions i l'erosió de la superfície vegetal. Així, es preveu que els recursos hídrics del Guadalquivir pateixin una minva de fins a un 33% en els propers 35 anys, en el cas que les emissions a l'atmosfera segueixin el ritme actual i la temperatura continuï avançant.
L'estudi, a més, assenyala que una de les principals conseqüències que ja s'està detectant del canvi climàtic és l'augment de les al·lèrgies a la primavera. L'informe assenyala que cada vegada la floració de les espècies vegetals es produeix abans i dura més. Això unit a la contaminació de l'aire fa que els períodes d'al·lèrgies augmentin i cada vegada afecten un major nombre de població. També s'apunta a un increment notable dels incendis forestals: a les altes temperatures se suma la sequedat de la vegetació, que actua com a combustible perquè els focs, quan es produeixen, siguin cada vegada més virulents.
Quant a la fauna, s'ha detectat una presència cada vegada més gran d'espècies tropicals procedents del Nord d'Àfrica. És el cas dels mosquits tigre, la plaga ha causat estralls al Delta de l'Ebre. També s'assenyala a la presència d'espècies invasores, que estan afectant de manera greu l'ecosistema mediterrani del Sud de la Península. Quant a l'accés a l'aigua, l'estudi assenyala que la demanda serà cada vegada major, el que provocarà greus tensions i que els aqüífers siguin cada any més escassos.
No obstant això, les conclusions no són tan apocalíptiques. Es tracta d'una situació, assenyala, que es pot revertir. Una important reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, principalment els produïts per la combustió de combustibles fòssils com el carbó o el petroli, congelaria el procés de canvi climàtic i evitaria així que l'actual fos la primera generació en la història de la humanitat que detectés en tan pocs anys el canvi d'un clima que fins ara trigava milers d'anys a produir-se. Al desembre, a París, hi ha una oportunitat: cimera mundial del clima.

07 de setembre, 2015

"Torre Eiffel" a la selva amazònica mesurarà el canvi climàtic

Entre el gruix de la selva amazònica brasilera emergeix una estructura metàl·lica blanca i taronja. És una torre de 325 metres, un menys que la Eiffel de París, que servirà de laboratori per estudiar canvis climàtics en aquest pulmó del món. El Observatori de Torre Alta de l'Amazònia (ATTO per les sigles en anglès) és al mig de la reserva ecològica de Uatumã, a uns 350 quilòmetres de Manaus (nord del país) al qual s'arriba després d'un llarg recorregut per carreteres de terra i navegació per riu. A la zona no hi ha cobertura per a mòbils ni Internet, només un horitzó verd de selva sense fi. En el silenci d'aquest lloc recòndit, allunyat de la civilització, es barreja aquest so estrident i monòton de les cigales amb el cantar de nombroses aus i el brunzit de la resta dels insectes amos d'aquestes terres. "El fet estar distant de les ciutats i per tant de la influència humana garanteix la recol·lecció de dades relativament no adulterats ", va explicar Meinrat Andrae, director de l'institut alemany Max Planck, que impulsa el projecte al costat del Institut d'Investigacions de l'Amazònia del Brasil (INPA ) i altres centres especialitzats. Amb 3.000 quilòmetres d'est a oest, la selva amazònica és el major bosc tropical homogeni del món. A causa de la seva extensió, els processos climàtics i atmosfèrics que allí ocorren poden influir en altres regions del planeta. "
"Amb aquesta torre anem a entendre millor quin és el paper de l'Amazònia en aquestes regions de selva, el seu efecte en el clima local, però també en el global", va declarar el professor Antonio Ocimar Manzi, coordinador del projecte del costat brasiler, des dalt de la torre.  Ningú se salva de la calor en aquesta selva, evident en les fronts i samarretes suades de tots en el campament. I per gaudir d'una brisa refrescant, només n'hi ha prou pujar a la torre ... no apta per a persones amb vertigen. Un arnès és obligatori per pujar. Són més de 1.000 esglaons fins al límit. En el recorregut per la premsa, el límit permès ser de 150 metres, que ja donava per tenir una percepció que realment està en el mig del no res. Aquest observatori climàtic, el més elevat del món, va ser inaugurat el dissabte però encara no està operatiu. Fins ara s'han realitzat algunes proves pilot, però en el que resta d'any s'aniran instal·lant els instruments per arrencar un llarg camí d'estudis plantejats per a tres dècades.

Com funciona la torre? Per què tan alta? 
Els boscos tropicals contribueixen al control climàtic del planeta pel seu potencial de guanyar o perdre grans quantitats de carboni. Però amb l'augment de 1,5 vegades en l'emissió de gasos ocorregut durant la segona meitat del segle XX, els científics es pregunten què està fent la selva amb aquest excés de CO2. Hi ha altres dues torres en Uatumã, de 50 i 80 metres d'alt, que analitzen la interacció de la jungla i l'atmosfera en un radi de 10 metres. Amb ATTO aquest radi s'incrementarà 100 vegades, a 1.000 metres. "Un estudi a llarg termini, de dues o tres dècades, ha de determinar quins seran els efectes que els canvis climàtics van a tenir sobre aquests ecosistemes aquí ", va explicar Manzi.  La idea va sorgir en un cafè ... ¿o va ser un te? Jurgen Kesselmeier, coordinador alemany del projecte, no està segur, però sí d'aquella conversa.

"Estàvem debatent al nostre institut [el Max Planck] i Andrae va dir que seria perfecte tenir alguna cosa com la torre Zotto a Sibèria a la regió amazònica. Li vaig dir, excel·lent, però qui pagarà per això?", Va recordar. L'observatori de Zotino (Zotto) funciona des de 2003 i estudia les concentracions de gas carboni, metà i altres gasos d'efecte estufa a la taigà de Sibèria. ATTO va costar 26 milions de reals ($ 7,4 milions) i va ser finançada per parts iguals pels governs del Brasil i Alemanya. Va ser construïda al sud del Brasil i per traslladar els seus 15.000 peces per 4.000 km van ser necessaris 15 dies. Pesa 142 tones i està sostinguda per llargs cables d'acer que a més li donen estabilitat. Kesselmeier va dir ser un curiós, com tots els científics i mal pot esperar per devorar aquests mesuraments diàries, que a més serviran per donar recomanacions a les autoritats amb base científica sobre canvi climàtic, un dels grans enigmes que enfronta la humanitat al segle XXI. El rellotge començarà en breu la seva compte enrere: 30 anys o 11.000 dies o 254.000 hores. Aquest treball ininterromput permetrà conèixer millor l'Amazònia. I els resultats, tot i que apassionants, poden també encendre o confirmar grans alarmes sobre el futur del planeta.