Saps qui filtra els mals fums de Volkswagen?

L'escàndol causat pel deliberat engany de Volkswagen camuflant les veritables emissions dels seus vehicles segueix causant cada vegada més indignació. Ens indigna perquè, mentre Volkswagen (i probablement molts altres fabricants d'automòbils) trucaban els filtres d'emissió perquè no es registressin les seves veritables emissions contaminants, en realitat traslladen el filtre de gasos tòxics a aquest:

Però no n'hi ha prou amb indignar-se. Cal passar a l'acció. En primer lloc, Greenpeace ja està actuant de manera immediata a Alemanya, on hi ha la seu de Volkswagen. Entre altres coses estem investigant l'abast del frau, per veure si és una pràctica generalitzada per part de la indústria automobilística. Sospitem que si. Com a primera mesura  estem reclamant la instauració immediata de controls d'emissions en condicions reals de conducció, mesura que està sent estudiada per la Comissió Europea i que compta amb el lobby en contra dels fabricants d'automòbils. Aquests controls són imprescindibles per restaurar la credibilitat dels límits imposats, límits que al seu torn exigim que es facin més estrictes.
A Espanya, mentrestant, Greenpeace s'ha unit a un grup d'organitzacions de consumidors, sindicals, científiques, de salut pública, ecologistes, ambientalistes i veïnals per dir PROU. Han llançat la "Campanya contra els mals fums", en la qual sol·licitan , a través de la presentació d'aquest manifest, que es depurin les responsabilitats que es derivin d'aquest frau massiu, que s'investigui a totes les marques que comercialitzen vehicles a la UE i que es facin controls efectius de les emissions reals dels vehicles en circulació.
Informació treta de la pàgina de Greenpeace

Inventa un dispositiu que purifica aigua i genera energia al mateix temps

Cynthia Lam de 17 anys, una de les finalistes de la Fira de Ciències de Google va inventar un dispositiu que pot purificar aigua i produir energia verda al mateix temps.
Prop de 780 milions de persones no tenen aigua potable i milions més d'electricitat. . Pensant en els milions de persones pels que l'aigua i l'energia és inaccessible, Cynthia va crear el H2Pro, una unitat fotocatalítica de generació d'electricitat i purificació d'aigua portàtil.
En el procés de la fotocatàlisi, l'aigua es purifica i esterilitza produint hidrogen gràcies a la divisió de l'aigua i aquest pot ser utilitzat per generar electricitat. Per al procés només es requereix titani com a catalitzador i llum solar, però la producció d'hidrogen és baixa, el que es soluciona amb l'addició d'agents reductors, funció que alguns contaminants orgànics realitzen molt bé.
En combinar els dos mecanismes es pot millorar el rendiment de la producció energètica i reduir el cost de generar hidrogen mentre que la purificació d'aigua s'aconsegueix de manera eficient. Mètodes similars han estat proposats però requereixen fonts d'alimentació externes pel que no poden utilitzar-se en llocs remots.
El invent de Cynthia busca aplicar el mètode de la fotocatàlisi a una escala manejable de manera que sigui possible purificar aigua i generar electricitat de forma econòmica i sostenible que pugui implementar-se en llocs aïllats on aquests dos serveis bàsics avui són només un somni.

Històric! La meitat dels països de la UE demanen la fi dels cultius transgènics

Més de la meitat dels països de la UE i quatre regions van sol·licitar la prohibició dels cultius transgènics en els seus territoris! I encara que Espanya segueix sent l'ovella negra, això va caldre celebrar-ho, perquè cada vegada ens acostem més a una Europa lliure de cultius transgènics.
Fins al moment 11 països (Àustria, Croàcia, França, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Polònia, Alemanya i Xipre) i quatre regions (Valònia, Bèlgica i Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, al Regne Unit ) van sol·licitar que es prohibís el cultiu de transgènics en el seu territori però s'espera que també ho facin altres quatre països (Bulgària, Dinamarca, Itàlia i Eslovènia), d'acord amb les seves declaracions públiques. Aquests països no només demanen que no es comercialitzi en els seus territoris l'únic blat de moro transgènic autoritzat per a cultiu a la UE, el blat de moro insecticida de Monsanto, conegut com MON810 (es sembra majoritàriament a Espanya), sinó que la majoria demana que no es comercialitzi cap dels que estan pendents d'autorització. Sens dubte, un no rotund als cultius transgènics. I el resultat és molt esperançador: el 66,2% de la superfície agrícola de la UE serà formalment lliure de transgènics. Encara que rebem algunes crítiques per la nostra oposició als cultius transgènics, sembla que no som els únics que no confiem en ells ni en el sistema d'avaluació de riscos i autorització de transgènics a la UE. La majoria dels països de la UE tampoc confia, però sobretot actuen per protegir la seva agricultura i alimentació. Fins i tot al Regne Unit, un dels països que juntament amb Espanya més defensa els transgènics en les discussions a la UE, tres regions van sol·licitar la seva prohibició.
I això és el que ens agradaria veure a Espanya. Però, mentre aquí no es rebutgin també per complet, ens agradaria que passessin tres coses en un futur proper:

1. Que les comunitats autònomes que històricament es van manifestar en contra dels cultius transgènics formalitzin aquest posicionament: País Basc, Astúries, Canàries, Illes Balears i Galícia, i fins i tot aquelles que encara no s'hagin manifestat segueixen sense sembrar blat de moro transgènic, com Cantàbria i Castella i Lleó (la primera productora de blat de moro a Espanya).
2. Que més municipis conformin la massa crítica en contra dels transgènics i es declarin lliures de transgènics.
3. Que, de cara a les pròximes eleccions de desembre, els partits polítics incloguin la prohibició dels cultius transgènics i una aposta decidida per l'agricultura ecològica en els seus programes electorals.

Avui gaudeix d'aquesta excel·lent notícia i demà, amb les piles carregades, planteja't participar activament en les discussions de cara a les eleccions generals i portar aquestes propostes al debat.

El transvasament de l'Ebre aturat

La comissària europea de Medi Ambient, Margot Wallström, va constatar ahir que la Comissió Europea té "bloquejada" el finançament per al transvasament de l'Ebre pels dubtes sobre el seu impacte i la seva adequació a les normatives de la UE. Aragó va acollir aquest anunci amb satisfacció, mentre que el Govern central ha assegurat que les paraules de Wallström s'han "malinterpretat".

La comissària de Medi Ambient va explicar que ja s'han avançat alguns fons comunitaris per a obres del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Però va afegir que altres projectes d'aquest pla "estan bloquejats de moment". Wallström va aclarir: "Seguim encara en un procés d'intercanvi d'informació amb el Govern espanyol". I va assenyalar, segons Efe, que el seu gabinet ha rebut l'estudi d'impacte ambiental. Fins a la data, i després de llargs mesos de contactes, converses, reunions i enviaments de documents, l'Executiu central no ha aconseguit aclarir els múltiples dubtes de Brussel·les respecte al transvasament de l'Ebre, uns dubtes que han motivat diversos requeriments de la Comissió Europea al Ministeri de Medi Ambient.
La portaveu de Wallström, Ewa Hedlund, ha concretat que les obres del PHN bloquejades són la cessió d'aigües a Barcelona (que és el ramal nord del transvasament), la transferència Xúquer-Vinalopó (vinculada a la de l'Ebre perquè l'aigua d'aquest riu compensaria la detracció del Xúquer) i l'extensió d'un embassament a Còrdova. "Hem bloquejat el finançament de tres projectes perquè estem investigant si estan en conformitat amb la directiva de la Unió Europea sobre impacte ambiental", va dir Hedlund.

El conseller aragonès de Medi Ambient, Alfredo Boné, va mostrar la seva "satisfacció" per aquesta notícia que, ha indicat, "confirma les tesis aragoneses sobre la inviabilitat del transvasament". Segons la seva opinió, la UE té "un posicionament bastant seriós".

Boné va qüestionar el paper dels que "pretenen fer les coses des de la imposició" i ha advocat per ser "molt prudents" en aquest procés. "Europa sempre ha estat la clau, però ara ho és més", ha conclòs.

També CHA va valorar aquest anunci. El seu president, Bizén Fuster, va comentar que el Govern d'Aznar "hauria de replantejar i a un nou PHN sobre les bases d'un consens". El coordinador regional d'IU, Adolfo Barrena, va manifestar: "La postura de la Comissió Europea coincideix amb la mantinguda per IU que era necessari paralitzar el PHN". El socialista Víctor Morlán va qualificar la mesura de "prudent" i "necessària".

La ministra de Medi Ambient, per contra, es va afanyar a assegurar que hi havia hagut una "mala interpretació" de les paraules de la comissària i que Brussel·les està "analitzant tota la informació" sobre el transvasament.

Fonts del PP aragonès van considerar lògic que encara no hagi decisió sobre el finançament de l'obra, ja que encara s'està tramitant el projecte --actualment en informació pública--. Les mateixes fonts han indicat: "L'important per als interessos d'Aragó és que es facin les obres del Pacte de l'Aigua", a les que Brussel·les "no ha posat cap contraindicació".

El conseller valencià d'Infraestructures, Ramón García Antón, es va mostrar més preocupat per les "traves" que el PSOE posa al PHN que pels anuncis de Brussel·les, mentre que el conseller de Medi Ambient de Catalunya, Ramon Espadaler, ha vist "avalada" per Wallström la postura de la Generalitat, que veu fonamental el tema de l'impacte a l'Ebre.

Que Brussel·les no veu gens clar el transvasament ha quedat provat en altres ocasions. La Direcció General d'Economia i Finances de la Comissió Europea va elaborar fa escassos mesos un informe en què mostrava la seva preocupació per la "racionalitat econòmica" de l'actuació.

A més, ha transcendit que la UE ha obert expedient al Govern espanyol per la gestió de Trasagua, la societat estatal que ha de construir el transvasament, per haver iniciat el projecte sense haver facilitat
la publicitat o la lliure concurrència...per variar, com no, l'estat espanyol passant per sobre de tot i tots!