0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

02 de març, 2016

Permacultura: l'art de conrear sense treballar la terra

Qui no ha pensat alguna vegada en conrear els seus propis aliments, en tenir un petit hort? Però, és clar, un hort és molta feina ... I si mantenir un hort no requerís ni tanta força ni tanta feina ni tant suor? Aquesta és la idea principal de la permacultura: deixar a la naturalesa fer la seva feina, no llaurar la terra ( aquí pots llegir per què ) i propiciar les condicions perquè les plantes puguin desenvolupar-se amb la mínima intervenció.

És així de senzill: no fer res. És clar que posar en marxa un hort requereix treball, però una vegada que tenim l'espai condicionat, amb la permacultura el treball es redueix al mínim.
Vegem per què:

-El Permacultor observa el seu entorn, observa la natura i s'afanya a no obstaculitzar-la. Situa l'hort a la zona més idònia observant el sol i es dedica a afavorir la fertilitat del sòl mitjançant un encoixinat de palla que permet una rica vida d'insectes que fertilitzen la terra. Aquest encoixinat també evita l'erosió de la terra i manté molt bé la humitat.

-El Permacultor aprofita tots els recursos que li ofereix la natura, de manera que aprofita molt bé l'aigua  i recull l'aigua de pluja per poder utilitzar-la en èpoques de sequera.

-A La permacultura no es malgasta res. Les plantes seques ajuden a fertilitzar el sòl i es deixa que les restes orgàniques es descomponguin i es converteixin en compost fèrtil.

Estem tan acostumats a intervenir, a pensar que sense la intervenció de l'ésser humà res funciona, que ens sembla fins rar que això pugui funcionar. La permacultura no és només conrear un hort en col·laboració amb la natura, sinó adoptar un estil de vida en harmonia amb ella, en el qual els diferents elements (plantes, animals i humans) es relacionen i cooperen.
Un vídeo que us recomano: