Que fem amb l'arbre de Nadal quan s'acabin les festes?

Les festes nadalenques ja han arribat a la seva fi i són milers els arbres que, després adornar el nostre saló amb les seves millors gales, són abandonats o col·locats directament en qualsevol contenidor d'escombraries. Si hem optat per una varietat artificial no tenim de què preocupar, ja que podrem guardar d'un any per l'altre en un armari però,? Què passa amb els exemplars naturals? Molta gent els utilitza com articles d'un sol ús, sense pensar que es tracta d'un ésser viu que pateix. Si posem una mica de la nostra obstinació, podem donar-li una altra oportunitat de viure, bé sigui en el nostre jardí o en un parc públic.
A l'hora de triar l'arbre que anem a col·locar a casa durant el Nadal, convé saber primer si l'exemplar serà capaç de resistir després de les festes. El normal és que, en aquestes dates, es comercialitzin arbres repicats, que encara no han desenvolupat prou les seves arrels, i que acaben morint al poc d'acabar el Nadal. Si la nostra intenció és la de conservar l'arbre molt de temps, haurem de buscar exemplars forts, ben arrelats, amb un bon sistema radicular.

Si no podem tenir-ho a casa ...
No disposar d'un jardí per a poder col·locar el nostre arbre de Nadal no és excusa per desfer-nos de mala manera. Si ho hem conservat en bon estat i ha rebut la conífera atenció necessària durant les festes, pot seguir amb la seva vida en qualsevol parc públic del nostre poble o ciutat. En aquestes dates, gairebé tots els ajuntaments posen en marxa plans de recollida gratuïts, ja sigui directament a domicili o portant-los a algun punt específic. Amb una simple trucada al teu consistori pots rebre tota la informació necessària. El més normal és que aprofitin aquestes coníferes per repoblar els parcs públics, encara que hi ha casos en què porten els arbres a la muntanya per replantar boscos.
D'altra banda, també hi ha multitud de vivers que aprofiten aquests dies per iniciar campanyes d'intercanvi d'arbres nadalencs. La mecànica és molt senzilla: tu portes el teu arbre i ells, a canvi, et donen una planta de manera gratuïta. És una forma excel·lent de promoure la reutilització d'aquest tipus d'exemplars. En el cas que l'arbre s'hagi assecat i no pugui tirar endavant, almenys podrà servir per fer compost i facilitar el creixement dels més joves. Si no saps fabricar a casa teva, tant els ajuntaments com els vivers ho faran per tu, sempre i quan els lliuris l'arbre.

Col·locant al jardí
Si tenim la sort de gaudir d'un terreny on poder trasplantar el nostre exemplar nadalenc, hi ha diverses coses que hem de tenir abans en consideració. Si anem a esperar un temps per col·locar-se directament a terra, podem mantenir la conífera a l'exterior durant un curt període, procurant canviar el test per una altra de més gran a mesura que les seves arrels vagin creixent. En aquest cas, l'abonat que anem realitzant haurà de ser amb més freqüència que si estigués plantada directament sobre el terreny, són plantes de zones fredes d'alta muntanya i amb humitat ambiental alta, de manera que, si la nostra zona no té aquest clima, serà més difícil que sobrevisqui, encara que no impossible. Agraeixen estar en zona assolellada i, com qualsevol conífera, ha de tenir la terra solta, no compacta. A l'hora de col·locar l'arbre a la seva zona definitiva, primer comprovarem el drenatge del terreny, realitzant un forat a terra i omplint-lo de aigua posteriorment. Si al dia següent apareix sec, podem considerar la terra apta per plantar l'arbre. En cas negatiu, col·locarem una capa de drenatge, utilitzant, per exemple, còdols de major o menor gruix.

Cures posteriors
Un cop hàgim col·locat l'arbre a la seva zona definitiva, hem de ser constants amb les cures que rebrà. Els primers regs seran abundants, encara que sense sobrepassar. Un cop transcorregudes unes poques setmanes, haurem d'anar espaiant,el més aconsellable és anar regant a demanda de la planta, vigilant que no s'assequi massa la terra, encara que és preferible que passi set a que la ofeguem, ja que l'excés d'aigua afavoreix l'aparició de fongs, i això és més perjudicial per a les plantes. Pel que fa a la seva abonat, és bo barrejar fertilitzant orgànic amb la terra on anem a col·locar la conífera. Posteriorment, podem aprofitar l'inici de cada primavera per aplicar una petita quantitat d'adob líquid o sòlid, ric en magnesi i sofre, per enfortir el seu creixement. A l'hora de podar, convé aprofitar el final de l'hivern per posar-nos mans a l'obra. És recomanable oxigenar bé per sota, tallant les branques que quedin arran de terra. El tenir una conífera frondosa i de bona aparença en el futur dependrà de les podes que es realitzen en la seva joventut. La resta de l'any podrem realitzar podes lleugeres per corregir la seva forma.
D'aquesta manera, queda a la mà de cada un el donar-li una segona oportunitat al nostre arbre de Nadal. Bé sigui directament al nostre jardí, o bé donànt-lo al nostre ajuntament o a un viver, el donar-li un bon futur a aquests entranyables exemplars és més senzill del que sembla...BONES FESTES!!

Malalties comuns i herbes per solucionar-les

Com a l'anterior entrada vaig exposar, en aquesta entrada aprofito per concretar en les diverses herbes i la seva relació per guarir malalties comuns que tots patim algun que altre cop.

Aquí teniu un petit llistat:

ANGINES- Sàlvia, pròpolis i erísim.
ANSIETAT- Tarongina, hipèric, arç blanc, anís verd i valeriana.
ASTÈNIA- Romaní, menta i sajolida.
COLESTEROL- Bardana, dent de lleó, prunella i estèvia.
CIRCULACIÓ- Dent de lleó, bossa de pastor i estèvia.
DIABETIS- Estèvia, arç blanc, sàlvia i olivera.
DEPURATIVA- Dent de lleó, card marià i arrel de bardana.
DOLOR MENSTRUAL- Milfulles, sàlvia, cua de cavall i tarongina.
GASTRITIS- Lli, cua de cavall, sàlvia, camamilla i anís verd.
GENIVES INFLAMADES- Sàlvia, farigola i cua de cavall.
HEPÀTIQUES- Boldo, card marià, dent de lleó, bardana i calèndula.
HIPOTENSORES- Estèvia i arç blanc.
INSOMNI- Nepta, valeriana, flor de taronger amarg i tarongina.
LAXANT- Saragotana, cua de cavall, dent de lleó, lli, menta i regalèssia.
MIGRANYA- Espígol, camamilla, maria lluïsa i tarongina.
REFREDAT- Hisop, anís verd, farigola, sàlvia, shiso i malví.
RELAXANT- Tarongina, berbena i bergamota.
TONIFICANT- Romaní, menta i bergamota.

Tant si ho feu amb tisanes, infusions o en oli essencial directament funcionen molt bé...aixó si, els olis s'aplican diluïts i no directament per evitar reaccions al-lèrgiques

Relació entre herbes i òrgans del nostre cos

Un dels més greus problemes de la nostra societat suposadament desenvolupada és l'ús indiscriminat de medicaments, que alhora que tracten malalties, gairebé sempre lleus o moderades, causen perjudicis a llarg termini molt més greus (debilitament del sistema immunològic, problemes circulatoris, metabòlics , hepàtics, renals, etc.), entre d'altres tants problemes socials (contaminació, desigualtat social, abús econòmic ...). per això avui veurem algunes plantes medicinals que poden substituir eficaçment als fàrmacs més comuns i ens ajudaran en cada un dels òrgans que indiquem en l'esquema que he fet del cervell, cor, etc...
No he adjuntat els problemes de coll i pulmons tant comuns quan arriba el fred perquè ja ho exposarem a un altre esquema més concret. Salut.

Per fi al 2015 els parabens i disruptors endocrins seran regulats i molts d'ells prohibits!!

Els parabens (metilparabeno, etilparabeno, propilparabeno, butilparabeno, bencilparabeno, isobutilparabeno i isopropilparabeno) són una sèrie de conservants químics artificials utilitzats en cosmètica, alimentació i medicines perquè tenen múltiples qualitats: són barats, fàcils de produir, incolors, insaboros, efectius en un ampli espectre de Ph i efectius contra la proliferació de microbis (fongs, bacteris i llevats). Són totalment legals i es troben en els nostres gels, cremes, preparats de carn, xarops, refrescos, gelats i un etern etcètera de productes (en alimentació i medicina són els famosos E214 a E219).

La que ha desencadenat la polèmica, és la endocrina. La doctora britànica Philippa Darbre publicar el 2004 un estudi en el qual alertava sobre la concentració de parabens que va trobar en 18 tumors de mama, assenyalant directament als cosmètics en general i els desodorants en particular com a possibles 'disruptors endocrins'.

Des de llavors, la UE calcula que s'han realitzat 27.000 estudis per determinar la implicació dels parabens en càncers hormonals i altres malalties provocades pels disruptors endocrins (a més dels cosmètics estan els plàstics, els tints i teles artificials i un llarg etcètera de productes ).
Dinamarca, després de diversos estudis, ha estat el primer país a prohibir 4 parabens per als productes destinats a nens menors de tres anys i França ha aprovat l'anomenada 'Llei Lachaud' que prohibeix l'ús productes amb parabens, ftalats i aquifenols (principals disruptors endocrins ).
I és que, sembla ser, que el cos metabolitza els parabens en els aliments i les medicines bastant bé, però quan s'apliquen a la pell la seva eliminació sembla no ser tan fàcil.

El passat 30 de gener del 2014, La Comissió Europea es desmarcava amb un informe que posa els pèls de punta. Qui vulgui llegir tot el text pot fer clic , però us faré un resum que el text és bastant dens (no prometo que aquest post sigui molt més lleuger) ...

 La CE reconeix que es disposen de proves suficients per vincular aquestes malalties amb els disruptors endocrins, ja que genèticament els éssers humans no hem evolucionat tant en tan curt espai de temps com per atribuir a això que es diu 'evolució' o 'selecció natural', llavors les causes han d'estar en en ambient, on vivim i com vivim.

Una altra de les complexitats dels disruptors endocrins és que el seu efecte es pot veure a llarg termini (fins i tot transcorregudes diverses generacions) però que hi ha certes etapes (com en el desenvolupament del fetus) en les que aquests efectes "poden" ser desastrosos. I és que el dolent d'aquests disruptors endocrins és que els canvis que provoquen són duradors, fins i tot en concentracions extremadament baixes, i que aquests actuen juntament amb milers de substàncies químiques a les que estem exposats diàriament.

Reconeix que el principi de precaució que regeix per a moltes substàncies no s'ha aplicat en el cas dels disruptors endocrins (hi ha algunes substàncies que sí estan prohibides però per a altres la postura de la UE és tan tèbia) ... Per exemple si vas a un supermercat i mires a la secció de nadons, veuràs que gairebé tots els xumets i biberons porten un segell que diu No bisfenol-A o, el que és el mateix, BPA free. El bisfenol és un conegut disruptor endocrí present en molts dels plàstics que es fabriquen (en les ampolles d'aigua que tan sanes ens semblen), ja que els fa flexibles. Doncs bé. La UE va prohibir aquests compostos en biberons, tetines i xumets, ¡¿i per a les persones de 2 a 99 anys ?! I us diré una cosa més .. calents són pitjors (jo des que sé aquestes coses tremolo cada vegada que escalfo el menjar al taper o deixo l'ampolla d'aigua que porto al cotxe al sol ...).

El text comença parlant de l'increment de determinats trastorns relacionats amb les hormones en els últims 20 anys (descens de la qualitat de l'esperma, problemes de fertilitat, avortaments, pubertat precoç, deformitats òrgans sexuals sobretot en homes, increment de determinats tipus de càncer com el de mama, trastorns neurològics com l'autisme, trastorns del sistema immunològic, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i un llarg etcètera). Es reconeix el fet que determinades substacies (parabens, ftalats, aquifenols ... podeu veure una llista més completa en la wikipedia ) actuen com alteradors endocrins i que combinats intervenen en malalties cròniques que afecten no només als éssers humans sinó als animals, en particular les anomalies reproductives, tot i que se subratlla que aquesta substàncies no són les úniques causants d'aquestes ' anomalies 'però que cal estudiar més sobre aquestes. I és que és molt difícil establir una relació causal entre l'exposició a aquestes substàncies i una alteració hormonal que suposi un risc per a la salut. És a dir, si et dóna per celebrar el Solstici d'Hivern al ras, nu i cantant sota una pluja torrencial, el mínim que et passarà és que agafis un refredat. Això com a mínim, i amb una certesa gairebé del 100%. Però pots estar tota la teva vida posant cremes amb parabens, menjant pizzes a domicili, pintant les ungles (i menjant l'esmalt perquè a més te les mossegues), vestint caçadores de pell sintètica (psi ..., aquesta caçadora tan xula que vas comprar a Amanciolandia està feta de plàstic amb ftalats) i menjant menjar escalfada en tapers dels xinesos i arribar als 90 tan ricament.

Doncs bé en aquest text es reconeix també que el principi de precaució hauria de ser aplicat en aquests casos, ja que aquest "s'aplica en un àmbit d'incertesa científica, en el qual per caracteritzar el risc es disposa únicament de coneixements imperfectes -ni immutables ni infalibles-, però en el qual cal actuar per evitar o reduir les possibles conseqüències greus o irreversibles per a la salut humana o el medi ambient ", com és el cas, i continua dient" donat el potencial dels alteradors endocrins per produir efectes nocius o irreversibles, la manca de coneixements precisos, com proves concloents de l'existència d'una relació causal, no hauria d'impedir que s'adoptessin mesures per a la protecció de la salut d'acord amb el principi de precaució i respectant el principi de proporcionalitat ".

La UE també introdueix en aquest text una cosa que els científics, i en particular el doctor Olea, denuncien des de fa temps i és l'anomenat "efecte còctel". És a dir. Fins ara les proves que s'han fet amb ratolins en laboratori s'han realitzat, per posar l'exemple dels parabens que és el disruptor que ens ocupa, amb un sol èster. Per exemple hi ha agafat al pobre rosegador i li han posat x mil·ligrams d'metilparabeno durant un temps i ha observat els seus efectes, però no li han posat metil, etil, butil i propilparabeno juntament amb una mica de Bisfenol-A, una mica de pesticida amb atrazina i un pessiguet de dissolvents amb percloroetilè. En aquest sentit la CE considera que els estudis ha d'incloure aquest efecte còctel, ja que els éssers humans estem exposats a aquestes substàncies combinades en el nostre dia a dia. Per això, reconeix la UE, "als consumidors els resulta impossible saber quines substàncies es troben en cada producte, en particular quan es tracta d'articles que no estan subjectes a l'obligació de declaració del contingut (...) Els alteradors endocrins procedeixen de materials i objectes i s'acumulen, per exemple, en la pols de les nostres llars. Per aquest motiu el risc d'exposició sigui especialment alt per als nens petits, que gategen per terra i a més es fiquen objectes a la boca. Això és tant més preocupant si es té en compte que els nens són especialment vulnerables als efectes d'aquestes substàncies ". No obstant això, assegura que les substàncies sospitoses estan tan generalitzades que és impossible que una persones com a consumidor particular, pugui protegir dels seus efectes. És més, els grups de risc són tan amplis (fetus, nadons, nens, adolescents, dones en edat fèrtil), que cal protegir la societat en el seu conjunt.
Finalment, s'estableix una mena de calendari per revisar la legislació vigent abans l'1 de juny de 2015 i publicar un llistat de disruptors endocrins d'acció prioritària (entre els que espero estiguin els parabens) abans del 20 de desembre de 2014 i que es prenguin mesures per reduir l'exposició dels ciutadans als compostos d'aquesta llista, ja que no existeix un llindar segur d'aquestes (és a dir, ni 0,8%, ni 0,4%), llevat que els fabricants puguin aportar proves segures que aquestes substàncies són innòcues (cosa que va fer el govern danès abans de prohibir els parabens, que va donar cinc anys a les marques cosmètiques per provar que els parabens no eren perjudicials i els resultats que van presentar va agradar tant a aquest govern nòrdic que els va prohibir).

L'oli de llavor de raïm

Coneixes les virtuts de l'oli de llavors de raïm ? Aquest oli també conegut com de llavors de raïm, ofereix una sèrie de beneficis en cosmètica, medicina o cuina. Vegem de què es tracta.

Propietats de l'oli de llavor de raïm

El raïm és una fruita rica en sucre, en vitamines i en oligoelements, com el calci, el magnesi, i el potassi. El oli de llavors de raïm és molt complet, ja que s'utilitza en diferents camps: gastronomia, dietètica i cosmètica. En cuina, serveix d'oli anticolesterol, contràriament a l'oli d'oliva.

L'ideal per a amanides, marinats o vinagretes. També pot anar associat a altres olis més forts en aromes, ja que el oli de llavors de raïm és inodor. En el pla de la dietètica, aquest oli és molt apreciat pels seus efectes nutritius i energètics. Cura també diferents malalties com els reumatismes, l'artritis i les cames inflades.
Els usos cosmètics de l'oli de llavors de raïm són diversos ja que conté una quantitat important de tanins, vitamines, i àcids de les fruites que li confereixen alhora una acció exfoliant, il·luminadora i protectora. En efecte, serveix per combatre l'envelliment de la pell. La seva propietat il·luminadora fa d'aquest oli un producte ideal per donar més vida a la pell del rostre.

Aquest oli s'utilitza generalment per a massatges o banys, permetent així lluitar contra els efectes nefastos dels raigs UV. Pel seu contingut en vitamina E, té propietats emol·lients i la seva taxa en àcids grassos insaturats li proporciona un poder calmant. En definitiva es tracta d'un producte ideal, per exemple, per a la cura de les mans.

Beneficis de l'oli de llavors de raïm per al cos

Per a la cura anticel.lulitis, l'oli de llavors de raïm és el seu principal actiu. Aquest oli per al cos és molt apreciat pel seu alt contingut en àcids grassos poliinsaturats. Es tracta d'un oli molt ben tolerat per la pell i actua eficaçment per combatre la sequedat i la deshidratació.
En resum, el oli de llavors de raïm és un excel·lent producte natural per a la salut de l'organisme i la cura de la pell. A més d'usar aquest oli beneficiós per al nostre cos, hem de beure molta aigua, alimentar-nos de forma equilibrada, i mantenir la forma a través de la pràctica d'algun tipus de exercici físic, com córrer, caminar o anar amb bicicleta.

Unió de recursos

La lògica de les formes de comercialització del sistema de lliure mercat entra en contradicció oberta amb el concepte d'ecologia i de repartiment just i equitatiu de la riquesa; per tant, no poden oferir res als i menuts agricultors / es ni donar solucions racionals al model agrari i alimentari.
 És urgent i imprescindible que ens n'adonem i actuem en conseqüència buscant fórmules a petita escala geogràfica, que salvin la producció ecològica d'aliments i els posin a l'abast de totes les butxaques.
Això ningú pot fer-ho a escala individual, cal organitzar-se, encara que ens costi, encara que generi tensions, encara que apareguin oportunistes, trepes i especuladors, encara que es produeixin escissions, encara que tractin de posar-nos mil traves burocràtiques, legals o fiscals. Si tenim fonaments sòlids, metes clares, esperit crític i capacitats pràctiques, i li posem l'entusiasme  almenys podrem començar a caminar el camí i després segur que a algun lloc arribarem i si no, estarem tranquils pel bon treball fet.

Sigues verd però no pintis ni imprimeixis en verd

El color verd és fet servir com a emblema de l'ecologia. De fet són molts els productes i articles que presumeixen ser ecològics utilitzen el color verd per ressaltar la seva amabilitat amb el medi ambient. No obstant això un informe que fa el químic alemany Michael Braungart a The New York Times explica que tenyir el plàstic de verd o imprimir tinta verd sobre paper és inevitablement contaminant.
El coautor del llibre sobre disseny sostenible Cradle to Cradle, Braungart, explica que el verd és un color tan difícil d'obtenir que moltes vegades es fan servir substàncies tòxiques per estabilitzar-lo. Així, plàstics i papers verds no poden ser reciclats de forma segura, ja que poden contaminar tot allò amb el que estiguin en contacte.
 Alice Rawsthorn cita alguns exemples. El Pigment Verd 7, el tipus de verd més usat, és un pigment orgànic però conté clor. El Pigment Verd 36 inclou àtoms de bromur i clor, mentre que el Pigment Verd 50 té cobalt, titani, níquel i òxid de zinc.
Compte l'article que moltes pintura i papers pintats verds molt populars en els segles 18 i 19 contenien arsènic. Aparentment, una d'aquestes pintures, el verd de Scheele, inventat a Suècia en la dècada de 1770, és considerat per alguns historiadors la causa de la mort de Napoleó Bonaparte en 1821, ja que un paper amb aquest color cobria la seva humida cel·la a l'illa Santa Helena.
Lluny de ser amable amb el medi ambient, ho arruïna més ... mira qui ho diria? Són d'aquelles notícies veritablement curioses.

Api al novembre!

Ja arriba novembre i comença a fer fresca i un bon cultiu pot ser l'api, útil per moltes aplicacions.

A la Medicina Natural, es considera l'api com un bon hipotensor, ús del qual existeixen registres des de temps antics en la medicina oriental i mediterrània. Es va utilitzar entre els grecs i els romans com un calmant i encara avui se li atribueixen aquestes propietats.

S'ha assenyalat que millora la circulació i disminueix el colesterol. També s'han enaltit les seves propietats depuratives i diürètiques, i s'afirma que combat l'elevació de l'àcid úric, per la qual cosa es recomana per combatre problemes com artritis i quadres gotosos. Es considera que és alcalinitzant i remineralitzant.

Contribueix a facilitar la digestió, obre la gana, combat el restrenyiment i disminueix la formació de gasos intestinals. S'ha utilitzat per tractar gastritis i patiments hepàtics. També se li ha utilitzat picat, en cataplasmes, per tractar picades d'insectes i altres problemes de pell com petites ferides o rapes.

Pel seu baix contingut de calories i els seus efectes diürètics se l'ha recomanat recentment en dietes d'aprimament.

Segons l'antiga medicina tradicional xinesa l'api és de sabor amarg i dolç, refresca i humidifica l'organisme. Se li atribueixen propietats estimulants, dissolvents i nutritives. Es recomana com hipotensor, per depurar el fetge i la vesícula biliar, i com a bon diürètic. També se li atribueix la capacitat de tonificar la digestió i es recomana el te d'api amb orozuz per combatre el vòmit. També s'usa l'api en la medicina tradicional xinesa com a estimulant de l'úter.

Per al cas de l'Ayurveda, la mil·lenària medicina de l'Índia, el més destacat és l'ús de l'api per combatre malalties reumatològiques, i alguns patiments hepàtics.No obstant això és l'única hortalissa que presenta nivells elevats d'un conjunt de compostos anomenats ftalidas, mateixos que s'han convertit en objecte d'interessants investigacions.

CERVESA CONTRA EL CARGOL

Existeixen algunes plagues com  els cargols i els llimacs  que se senten molt atretes per aquesta rica beguda. Per això, podem crear trampes a terra. Només haureu de col · locar un  envàs  obert a la part de dalt al terra del jardí,  enterradlo  fins que la boca es quedi a arran de terra; ompliu bé l'envàs amb  cervesa ; i els cargols i llimacs no poden resistir caure aquí. Això és una mesura per a casos en els quals les plagues estan afectant a les vostres plantes. Si només teniu algun cargol o llimac i no us agrada, si us plau, agafeu-lo i llanceu-lo a un altre costat o planteu al voltant del vostre conreu julivert i no s'aproparan

L'Oli de pruna

 L'Oli de pruna

Cultiu de la pruna: juliol,agost, setembre...necessitat de reg mitjana i deixar 2 o més metres entre arbres.
 Propietats : aquest suau oli, a més d'olorar meravellosament, és antioxidant i protegeix la pell de l'envelliment pel seu ric contingut en vitamina E. Posseeix una aroma potent que recorda al de l'ametlla amarga i la flor del frangipani, i aporta to, suavitat i flexibilitat a la pell. És emolient, nodreix la dermis i la protegeix de la sequedat.
Indicacions: recomanat per a pells seques a molt seques, per a pells madures i per a pells reactives i / o sensibles.

L'oli d'alvocat

L'oli d'alvocat...un dels millors per la pell i alimentar-te, això si, no et passis mentjant-lo, doncs té un alt contingut calóric i de greix!

productes "bio"

No feu cas dels productes que tenen les sigles "bio", no vol dir ecològic.

"La cosmética natural gana adeptos, pero la falta de una normativa clara hace que se presenten como "bio" y orgánicos productos que no lo son. Un buen ejemplo de esto es el aceite corporal Bio-Oil. Que no te confundan: su ingrediente principal es parafina líquida, un derivado del petróleo."