És així de senzill: no fer res. És clar que posar en marxa un hort requereix treball, però una vegada que tenim l'espai condicionat, amb la permacultura el treball es redueix al mínim.
Vegem per què:
-El Permacultor observa el seu entorn, observa la natura i s'afanya a no obstaculitzar-la. Situa l'hort a la zona més idònia observant el sol i es dedica a afavorir la fertilitat del sòl mitjançant un encoixinat de palla que permet una rica vida d'insectes que fertilitzen la terra. Aquest encoixinat també evita l'erosió de la terra i manté molt bé la humitat.
-El Permacultor aprofita tots els recursos que li ofereix la natura, de manera que aprofita molt bé l'aigua i recull l'aigua de pluja per poder utilitzar-la en èpoques de sequera.
-A La permacultura no es malgasta res. Les plantes seques ajuden a fertilitzar el sòl i es deixa que les restes orgàniques es descomponguin i es converteixin en compost fèrtil.
Estem tan acostumats a intervenir, a pensar que sense la intervenció de l'ésser humà res funciona, que ens sembla fins rar que això pugui funcionar. La permacultura no és només conrear un hort en col·laboració amb la natura, sinó adoptar un estil de vida en harmonia amb ella, en el qual els diferents elements (plantes, animals i humans) es relacionen i cooperen.
Un vídeo que us recomano:
