0
Avui en dia les grans cooperatives dominen el mercat i és pràcticament impossible treure un rendiment positiu als conreus ,els preus els marquen els de sempre i els més petits tenen 2 possibilitats: Unir-te a les grans cooperatives i no tenir mai rendiment econòmic suficient per no estar sempre ofegat pels deutes, o fer una conversió al cultiu ecològic on és cert que assumeixes més riscos però també és cert que obtindràs a mig termini més beneficis econòmics i, el més important, beneficis per la salut tant del que conrea com el que consumeix.
Ens dediquem a treballar per millorar la qualitat de vida desde el respecte del nostre entorn, som el que mengem, respirem i absorbim amb la pell...i si bé, no podem amagar-nos dels agents nocius, si podem controlar el que nosaltres ingerim directament dia rere dia, us invitem a aprendre a fer-ho, ja sigui plantant part del que menges, o menjant més sa o utilitzant cosmètica natural feta per tu o per nosaltres.
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de la nostra activitat sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliment, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per anar a treballar o estudiar, de vacances, per consumir tot tipus de productes...El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida juntament amb els nostres hàbits i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat...és a dir, l'eterna lluita del propi equilibri.

25 d’abril, 2016

El Tribunal Constitucional també tomba la llei catalana contra el «fracking»

El Tribunal Constitucional també ha tombat la llei catalana que prohibia el fracking. El ple de l'alt tribunal espanyol ha estimat parcialment el recurs presentat per l'executiu de Mariano Rajoy contra la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La sentència anul·la l'article 167.1 que prohibia la fracturació hidràulica com a tècnica per a l'exploració, investigació i explotació de jaciments hidrocarburs a partir de modificar la Llei d'urbanisme. El Constitucional, a instàncies del govern espanyol, ha considerat que invadia competències. A més, ha anul·lat una disposició que impedia la instal·lació de grans superfícies comercials a l'interior de les poblacions catalanes.

El TC va aixecar el març de 2015 la suspensió provisional de la llei catalana contra el fracking després que la suspengués el novembre del 2014. La legislació, que ha estat vigent des de l'aleshores, prohibeix l'ús d'aquesta tècnica d'extracció de gas i petroli del subsòl si afecta el medi ambient, el paisatge o les condicions socioeconòmiques d'una zona, entre altres possibilitats.

La prohibició del fracking va ser la culminació de la lluita d'entitats ambientalistes i dels ajuntaments afectats per diversos projectes per investigar la presència d'hidrocarburs en comarques com la Garrotxa, el Ripollès, Osona, el Bages i el Pallars, entre altres. Precisament, fa pocs dies el Congrés espanyol també va instar l'executiu de Mariano Rajoy a prohibir la fracturació hidràulica a tot l'Estat.

Nou revés contra una norma catalana

El ple del Constitucional també ha anul·lat la disposició transitòria que prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les "trames urbanes consolidades". Els magistrats consideren que la norma no justifica aquesta mesura per "raons imperioses d'interès general", tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat.

Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret Llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d'equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades. Segons el TC la suspensió "equival a una prohibició que s'implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2, però aquesta prohibició hauria d'estar justificada "per raons imperioses d'interès general" d'acord a la llei estatal.

Per contra, asseguren, la llei catalana "no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'establiments comercials de més de 800 m2" i, per tant, la norma contradiu "frontalment" el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.

12 d’abril, 2016

Digues NO al glifosat

Saps què és el glifosat? És el principal component de l'herbicida més venut del món. Està en els nostres parcs, cultius i aliments. I ha estat classificat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com "probablement cancerigen per a l'ésser humà".
El glifosat és el principal component de l'herbicida anomenat Roundup, que ha estat desenvolupat per Monsanto , i és un dels productes que més beneficis li genera a la companyia. Milions d'hectàrees de terres de cultiu, i fins i tot parcs i voreres, es ruixen amb Roundup cada any per matar les anomenades "males herbes". I acaba arribant també als productes amb els quals ens alimentem.

Davant aquest anunci de l'OMS, que posa en risc la seva lucratiu producte, Monsanto està ja tractant amb tots els seus mitjans de desacreditar l'estudi. No obstant això, els governs i autoritats europees haurien d'escoltar les avaluacions de l'OMS molt seriosament i definir ja un full de ruta per actuar. Cal que es s'adoptin ràpidament mesures de precaució per preservar la nostra salut i el medi ambient .

Tenim l'oportunitat d'aconseguir que es comprometin a frenar l'ús del glifosat ja donar suport a un model d'agricultura ecològica, que no depengui de substàncies perilloses, respecte la salut de les persones i el medi ambient i ens proveeixi d'aliments sans per a tots avui i en el futur. Molta més informació a l'enllaç de Greenpeace, on pots deixar la teva signatura.

02 de març, 2016

Permacultura: l'art de conrear sense treballar la terra

Qui no ha pensat alguna vegada en conrear els seus propis aliments, en tenir un petit hort? Però, és clar, un hort és molta feina ... I si mantenir un hort no requerís ni tanta força ni tanta feina ni tant suor? Aquesta és la idea principal de la permacultura: deixar a la naturalesa fer la seva feina, no llaurar la terra ( aquí pots llegir per què ) i propiciar les condicions perquè les plantes puguin desenvolupar-se amb la mínima intervenció.

És així de senzill: no fer res. És clar que posar en marxa un hort requereix treball, però una vegada que tenim l'espai condicionat, amb la permacultura el treball es redueix al mínim.
Vegem per què:

-El Permacultor observa el seu entorn, observa la natura i s'afanya a no obstaculitzar-la. Situa l'hort a la zona més idònia observant el sol i es dedica a afavorir la fertilitat del sòl mitjançant un encoixinat de palla que permet una rica vida d'insectes que fertilitzen la terra. Aquest encoixinat també evita l'erosió de la terra i manté molt bé la humitat.

-El Permacultor aprofita tots els recursos que li ofereix la natura, de manera que aprofita molt bé l'aigua  i recull l'aigua de pluja per poder utilitzar-la en èpoques de sequera.

-A La permacultura no es malgasta res. Les plantes seques ajuden a fertilitzar el sòl i es deixa que les restes orgàniques es descomponguin i es converteixin en compost fèrtil.

Estem tan acostumats a intervenir, a pensar que sense la intervenció de l'ésser humà res funciona, que ens sembla fins rar que això pugui funcionar. La permacultura no és només conrear un hort en col·laboració amb la natura, sinó adoptar un estil de vida en harmonia amb ella, en el qual els diferents elements (plantes, animals i humans) es relacionen i cooperen.
Un vídeo que us recomano:

29 de febrer, 2016

Per què els productes ecològics són cars i com canviar

Alguna vegada t'has preguntat per què són més cars els productes ecològics o artesans que els que trobes al supermercat? Part d'aquest preu pagarà una forma de producció més justa, més sana i més sostenible, però la producció només explica una part. Una altra gran part d'aquest increment de preu es produeix perquè no hi ha bons canals de distribució per a aquest tipus de productes.

Del preu total d'un producte fresc que trobem al supermercat, només el 30% (aproximadament) correspon al productor. La resta es queda en la distribució majorista i minorista. Per aquest motiu es produeixen moltes protestes de productors que pensen que no se'ls paga prou.
La distribució comercial, tal com l'entenem ara mateix, produeix molts avantatges que no hem d'obviar. Per exemple, ens permet tenir productes de molts tipus a prop de casa a preus assequibles. Però també produeix molts perjudicis tant als ciutadans com al medi ambient. Els exemples més evidents són la quantitat de coses que s'acaben tirant i un sistema de repartiment dels beneficis que no sempre és just.

Pensem que aquesta forma de comerciar, que s'anomena de "cadenes curtes" té molt futur, ja que elimina el cost de l'intermediari, en una societat com la nostra, que cada vegada s'auto-organitza més i millor.

PENSEM QUE EL FUTUR ESTÀ EN LES COMPRES COOPERATIVES 

Però els mercats físics tenen també els seus límits: es produeixen només un cop al mes i tenen limitacions d'espai, de temps, etc. Per això, amb l'experiència de dos anys de mercats, pensem que el futur està en les compres cooperatives . Es tracta d'organitzar-nos entre els consumidors per demanar directament al productor en grup .

D'aquesta manera el productor sap amb antelació quantes unitats d'un producte va a vendre, pot oferir millors preus, llençar menys i ser directament responsable de les seves vendes. Si poguéssim aplicar aquesta lògica a moltes coses diferents, podríem tornar a tenir producció local de coses que ja no es fabriquen aquí, per exemple, de roba, de calçat i fins i tot tecnologia.