A la Medicina Natural, es considera l'api com un bon hipotensor, ús del qual existeixen registres des de temps antics en la medicina oriental i mediterrània. Es va utilitzar entre els grecs i els romans com un calmant i encara avui se li atribueixen aquestes propietats.
S'ha assenyalat que millora la circulació i disminueix el colesterol. També s'han enaltit les seves propietats depuratives i diürètiques, i s'afirma que combat l'elevació de l'àcid úric, per la qual cosa es recomana per combatre problemes com artritis i quadres gotosos. Es considera que és alcalinitzant i remineralitzant.
Contribueix a facilitar la digestió, obre la gana, combat el restrenyiment i disminueix la formació de gasos intestinals. S'ha utilitzat per tractar gastritis i patiments hepàtics. També se li ha utilitzat picat, en cataplasmes, per tractar picades d'insectes i altres problemes de pell com petites ferides o rapes.
Pel seu baix contingut de calories i els seus efectes diürètics se l'ha recomanat recentment en dietes d'aprimament.
Segons l'antiga medicina tradicional xinesa l'api és de sabor amarg i dolç, refresca i humidifica l'organisme. Se li atribueixen propietats estimulants, dissolvents i nutritives. Es recomana com hipotensor, per depurar el fetge i la vesícula biliar, i com a bon diürètic. També se li atribueix la capacitat de tonificar la digestió i es recomana el te d'api amb orozuz per combatre el vòmit. També s'usa l'api en la medicina tradicional xinesa com a estimulant de l'úter.
Per al cas de l'Ayurveda, la mil·lenària medicina de l'Índia, el més destacat és l'ús de l'api per combatre malalties reumatològiques, i alguns patiments hepàtics.No obstant això és l'única hortalissa que presenta nivells elevats d'un conjunt de compostos anomenats ftalidas, mateixos que s'han convertit en objecte d'interessants investigacions.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada