EL COSTAT AMARG DE LA QUINOA

La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen, conté els 8 aminoàcids essencials per a l'ésser humà i és conreada des de fa uns 5000 anys als Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens. Segons la FAO, aquestes qualitats fan de la quinoa un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més és un cultiu fàcil i barat de conrear amb capacitat d'adaptar-se a altres continents i latituds.

Podria semblar, per tant, que estiguéssim davant la solució als problemes d'un dels països amb majors índexs de fam crònica d'Amèrica Llatina, Bolívia. Segons dades de la FAO (2011) la fam afecta, al 24% de la població, boliviana, 2 milions de persones. Aquestes xifres resulten més que sorprenents si tenim en compte que Bolívia és el major productor de Quinoa del món proveint el 46% del mercat global.

La quinoa, lluny de convertir-se en una solució màgica per a milers de persones, s'ha convertit en tota una "tendència alimentària" als països rics, és l'aliment saludable de moda que ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones d'Estats Units i Europa. L'estat espanyol s'ha apuntat recentment a la tendència i el nostre consum de quinoa ja és d'unes 175 tones a l'any.

Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables a Bolívia, la nova demanda dels països rics ha provocat que el seu preu s'ha triplicat en els últims sis anys, en aquest moment el 90% de la quinoa produïda a Bolívia surt del país i s'ha disparat el seu preu en el mercat intern bolivià.

El que podia ser oportunitat per assegurar el dret a l'alimentació s'ha convertit en un nou filó per a les empreses de l'agronegoci i en l'última volta de rosca sobre la població més vulnerable, la població camperola. L'augment de la superfície conreada, que ha passat de 48.897 hectàrees en 2.007-64.770 hectàrees el 2011, està provocant un desplaçament i debilitament de l'agricultura familiar camperola dedicada que es dedicava a l'alimentació i la subsistència.

Una vegada més queda en evidència que la solució a la fam no està en el descobriment de nous cultius màgics sinó que es tracta d'un problema polític. La quinoa reprodueix l'esquema del mateix sistema alimentari que s'ha imposat a Bolívia i a tot el món. Un model que margina les polítiques dirigides a la sobirania alimentària i que vulnera el dret a l'alimentació, que aposta únicament per grans agronegocis exportadors. Aquest canvi de model ha suposat que, a Bolívia, es passi d'una producció d'aliments en mans camperoles (80%) fa 20 anys, al moment actual on el 78% de la producció d'aliments està en mans del agronegoci i està dirigida per els preus i els mercats d'exportació.

La quinoa podria ser, si no la solució, una gran ajuda, si caigués en les mans adequades.