COMPTE AMB ELS COPS DE CALOR!!

El cop de calor és una de les lesions més comuns en els nostres tòrrids estius. Els seus símptomes són sufocació i acalorament, fins i tot marejos, un malestar general i una set intensa , podent arribar a una pèrdua de coneixement. En aquests casos, les recomanacions són buscar una ombra, treure l'afectat la roba no transpirable, aplicar draps freds i donar de beure begudes fresques no alcohòliques , també salades , per contrarestar la pèrdua de minerals a través de la suor, sempre que l'afectat no estigui inconscient. La insolació és també una lesió molt coneguda. El cap, que ha rebut l'acció constant i enèrgica dels raigs solars, fa mal, la temperatura és elevada, la pell està calenta i seca, podem sentir ganes de vomitar ... Com en el cas anterior, cal procurar refrescar l'afectat, hidratar el seu cos i evitar aquesta pèrdua de minerals amb una culleradeta de sal dissolta en cada got d'aigua , sempre, com dèiem, que no estigui inconscient. La manca de protecció també provoca cremades a la pell , vermellors (primer grau) o butllofes (segon grau) . En aquests casos la roba adequada, la gorra i la crema antisolar són fonamentals. De produir butllofes, les tractarem amb draps freds, pomades per cremades i antiinflamatòries, i les cobrirem amb una gasa estèril , però mai les punxarem.
Pot produir-se un cop de calor per un augment excessiu de la temperatura externa, és l'anomenat cop de calor passiu o clàssic, que és el propi de l'estiu, sobretot en països on s'assoleixen temperatures molt altes i mantingudes.
Però també hi ha el cop de calor actiu o endogen, com el que es produeix per l'exercici.
Realitzar un exercici físic intens o prolongat en condicions de calor ambiental, i més si la humitat és alta, està associat a un risc molt elevat de patir un cop de calor.

Les causes més comunes de cop de calor són les següents:

Causes ambientals

• Temperatura ambiental superior a la corporal.
• Humitat atmosfèrica elevada.
• Sobrecàrrega de calor per radiació (edificis metàl·lics, automòbils).

Causes endògenes

• Febre.
• Esforç muscular per treball o esport.
• Hipertermia maligna.
• Existeixen molts altres factors que afavoreixen el desenvolupament d'un cop de calor. És més freqüent en les persones els mecanismes reguladors són més deficients, com són els nens i els ancians. També en persones afeblides, deshidratades o obeses.

Finalment, la coexistència d'altres malalties (com la diabetis, hipotiroïdisme, malalties neurològiques, cardiovasculars, pulmonars o renals, etc.), l'alcoholisme i la presa de medicaments de diferents tipus també augmenten el risc de patir un cop de calor.

Per tot això, la millor estratègia en aquesta malaltia és la prevenció. Alguns dels consells bàsics que contribueixen a prevenir el dany per calor en totes les seves formes són:

• Evitar l'exposició al sol i l'exercici físic en les hores centrals del dia.
• Protegir-se del sol adequadament, ja que les cremades solars dificulten la dissipació de calor.
• Mantenir una bona hidratació durant tot el dia. No esperar a tenir set.
• Beure especialment abans, durant i després de l'exercici físic. Es pot emprar aigua i, encara millor, solucions isotòniques.
• Reduir l'activitat física en el possible si la temperatura i la humitat són elevades.
• Evitar la ingesta de begudes alcohòliques.
• Emprar roba lleugera, de colors clars i folgada, adequada a la temperatura a l'estiu.
• No abrigar excessivament als nens durant l'època de calor.
• Ventilar adequadament els habitatges.