EL COSTAT AMARG DE LA QUINOA

La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen, conté els 8 aminoàcids essencials per a l'ésser humà i és conreada des de fa uns 5000 anys als Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens. Segons la FAO, aquestes qualitats fan de la quinoa un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més és un cultiu fàcil i barat de conrear amb capacitat d'adaptar-se a altres continents i latituds.

Podria semblar, per tant, que estiguéssim davant la solució als problemes d'un dels països amb majors índexs de fam crònica d'Amèrica Llatina, Bolívia. Segons dades de la FAO (2011) la fam afecta, al 24% de la població, boliviana, 2 milions de persones. Aquestes xifres resulten més que sorprenents si tenim en compte que Bolívia és el major productor de Quinoa del món proveint el 46% del mercat global.

La quinoa, lluny de convertir-se en una solució màgica per a milers de persones, s'ha convertit en tota una "tendència alimentària" als països rics, és l'aliment saludable de moda que ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones d'Estats Units i Europa. L'estat espanyol s'ha apuntat recentment a la tendència i el nostre consum de quinoa ja és d'unes 175 tones a l'any.

Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables a Bolívia, la nova demanda dels països rics ha provocat que el seu preu s'ha triplicat en els últims sis anys, en aquest moment el 90% de la quinoa produïda a Bolívia surt del país i s'ha disparat el seu preu en el mercat intern bolivià.

El que podia ser oportunitat per assegurar el dret a l'alimentació s'ha convertit en un nou filó per a les empreses de l'agronegoci i en l'última volta de rosca sobre la població més vulnerable, la població camperola. L'augment de la superfície conreada, que ha passat de 48.897 hectàrees en 2.007-64.770 hectàrees el 2011, està provocant un desplaçament i debilitament de l'agricultura familiar camperola dedicada que es dedicava a l'alimentació i la subsistència.

Una vegada més queda en evidència que la solució a la fam no està en el descobriment de nous cultius màgics sinó que es tracta d'un problema polític. La quinoa reprodueix l'esquema del mateix sistema alimentari que s'ha imposat a Bolívia i a tot el món. Un model que margina les polítiques dirigides a la sobirania alimentària i que vulnera el dret a l'alimentació, que aposta únicament per grans agronegocis exportadors. Aquest canvi de model ha suposat que, a Bolívia, es passi d'una producció d'aliments en mans camperoles (80%) fa 20 anys, al moment actual on el 78% de la producció d'aliments està en mans del agronegoci i està dirigida per els preus i els mercats d'exportació.

La quinoa podria ser, si no la solució, una gran ajuda, si caigués en les mans adequades.

Fracturació hidràulica o fracking...Haurem de rescatar també a les empreses petrolíferes especuladores?

En aquests dies al baixar preus els productors de petroli d'extracció clàssica ha sortit a la llum un altra bombolla d'especulació com son els sistemes fracking i els seus costos reals o inflats per aconseguir beneficis extra per aquells que viuen de les inversions sense preocupar-se de les repercussions futures.

Que és el fracking?
La fracturació hidràulica o hidrofracturació (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Esquema del fracking per a obtenir gas.

S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d'extracció actualment en ús. A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.
Repercussions en el medi ambient
Les principals repercussions possibles són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, la contaminació d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.


Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d'aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l'equip o a fugues. D'altra banda, a prop dels pous de gas s'ha registrat contaminació d'aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l'explosió d'edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l'aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l'extracció de gas d'esquist és un alt índex d'ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d'aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.

Que fem amb l'arbre de Nadal quan s'acabin les festes?

Les festes nadalenques ja han arribat a la seva fi i són milers els arbres que, després adornar el nostre saló amb les seves millors gales, són abandonats o col·locats directament en qualsevol contenidor d'escombraries. Si hem optat per una varietat artificial no tenim de què preocupar, ja que podrem guardar d'un any per l'altre en un armari però,? Què passa amb els exemplars naturals? Molta gent els utilitza com articles d'un sol ús, sense pensar que es tracta d'un ésser viu que pateix. Si posem una mica de la nostra obstinació, podem donar-li una altra oportunitat de viure, bé sigui en el nostre jardí o en un parc públic.
A l'hora de triar l'arbre que anem a col·locar a casa durant el Nadal, convé saber primer si l'exemplar serà capaç de resistir després de les festes. El normal és que, en aquestes dates, es comercialitzin arbres repicats, que encara no han desenvolupat prou les seves arrels, i que acaben morint al poc d'acabar el Nadal. Si la nostra intenció és la de conservar l'arbre molt de temps, haurem de buscar exemplars forts, ben arrelats, amb un bon sistema radicular.

Si no podem tenir-ho a casa ...
No disposar d'un jardí per a poder col·locar el nostre arbre de Nadal no és excusa per desfer-nos de mala manera. Si ho hem conservat en bon estat i ha rebut la conífera atenció necessària durant les festes, pot seguir amb la seva vida en qualsevol parc públic del nostre poble o ciutat. En aquestes dates, gairebé tots els ajuntaments posen en marxa plans de recollida gratuïts, ja sigui directament a domicili o portant-los a algun punt específic. Amb una simple trucada al teu consistori pots rebre tota la informació necessària. El més normal és que aprofitin aquestes coníferes per repoblar els parcs públics, encara que hi ha casos en què porten els arbres a la muntanya per replantar boscos.
D'altra banda, també hi ha multitud de vivers que aprofiten aquests dies per iniciar campanyes d'intercanvi d'arbres nadalencs. La mecànica és molt senzilla: tu portes el teu arbre i ells, a canvi, et donen una planta de manera gratuïta. És una forma excel·lent de promoure la reutilització d'aquest tipus d'exemplars. En el cas que l'arbre s'hagi assecat i no pugui tirar endavant, almenys podrà servir per fer compost i facilitar el creixement dels més joves. Si no saps fabricar a casa teva, tant els ajuntaments com els vivers ho faran per tu, sempre i quan els lliuris l'arbre.

Col·locant al jardí
Si tenim la sort de gaudir d'un terreny on poder trasplantar el nostre exemplar nadalenc, hi ha diverses coses que hem de tenir abans en consideració. Si anem a esperar un temps per col·locar-se directament a terra, podem mantenir la conífera a l'exterior durant un curt període, procurant canviar el test per una altra de més gran a mesura que les seves arrels vagin creixent. En aquest cas, l'abonat que anem realitzant haurà de ser amb més freqüència que si estigués plantada directament sobre el terreny, són plantes de zones fredes d'alta muntanya i amb humitat ambiental alta, de manera que, si la nostra zona no té aquest clima, serà més difícil que sobrevisqui, encara que no impossible. Agraeixen estar en zona assolellada i, com qualsevol conífera, ha de tenir la terra solta, no compacta. A l'hora de col·locar l'arbre a la seva zona definitiva, primer comprovarem el drenatge del terreny, realitzant un forat a terra i omplint-lo de aigua posteriorment. Si al dia següent apareix sec, podem considerar la terra apta per plantar l'arbre. En cas negatiu, col·locarem una capa de drenatge, utilitzant, per exemple, còdols de major o menor gruix.

Cures posteriors
Un cop hàgim col·locat l'arbre a la seva zona definitiva, hem de ser constants amb les cures que rebrà. Els primers regs seran abundants, encara que sense sobrepassar. Un cop transcorregudes unes poques setmanes, haurem d'anar espaiant,el més aconsellable és anar regant a demanda de la planta, vigilant que no s'assequi massa la terra, encara que és preferible que passi set a que la ofeguem, ja que l'excés d'aigua afavoreix l'aparició de fongs, i això és més perjudicial per a les plantes. Pel que fa a la seva abonat, és bo barrejar fertilitzant orgànic amb la terra on anem a col·locar la conífera. Posteriorment, podem aprofitar l'inici de cada primavera per aplicar una petita quantitat d'adob líquid o sòlid, ric en magnesi i sofre, per enfortir el seu creixement. A l'hora de podar, convé aprofitar el final de l'hivern per posar-nos mans a l'obra. És recomanable oxigenar bé per sota, tallant les branques que quedin arran de terra. El tenir una conífera frondosa i de bona aparença en el futur dependrà de les podes que es realitzen en la seva joventut. La resta de l'any podrem realitzar podes lleugeres per corregir la seva forma.
D'aquesta manera, queda a la mà de cada un el donar-li una segona oportunitat al nostre arbre de Nadal. Bé sigui directament al nostre jardí, o bé donànt-lo al nostre ajuntament o a un viver, el donar-li un bon futur a aquests entranyables exemplars és més senzill del que sembla...BONES FESTES!!

Malalties comuns i herbes per solucionar-les

Com a l'anterior entrada vaig exposar, en aquesta entrada aprofito per concretar en les diverses herbes i la seva relació per guarir malalties comuns que tots patim algun que altre cop.

Aquí teniu un petit llistat:

ANGINES- Sàlvia, pròpolis i erísim.
ANSIETAT- Tarongina, hipèric, arç blanc, anís verd i valeriana.
ASTÈNIA- Romaní, menta i sajolida.
COLESTEROL- Bardana, dent de lleó, prunella i estèvia.
CIRCULACIÓ- Dent de lleó, bossa de pastor i estèvia.
DIABETIS- Estèvia, arç blanc, sàlvia i olivera.
DEPURATIVA- Dent de lleó, card marià i arrel de bardana.
DOLOR MENSTRUAL- Milfulles, sàlvia, cua de cavall i tarongina.
GASTRITIS- Lli, cua de cavall, sàlvia, camamilla i anís verd.
GENIVES INFLAMADES- Sàlvia, farigola i cua de cavall.
HEPÀTIQUES- Boldo, card marià, dent de lleó, bardana i calèndula.
HIPOTENSORES- Estèvia i arç blanc.
INSOMNI- Nepta, valeriana, flor de taronger amarg i tarongina.
LAXANT- Saragotana, cua de cavall, dent de lleó, lli, menta i regalèssia.
MIGRANYA- Espígol, camamilla, maria lluïsa i tarongina.
REFREDAT- Hisop, anís verd, farigola, sàlvia, shiso i malví.
RELAXANT- Tarongina, berbena i bergamota.
TONIFICANT- Romaní, menta i bergamota.

Tant si ho feu amb tisanes, infusions o en oli essencial directament funcionen molt bé...aixó si, els olis s'aplican diluïts i no directament per evitar reaccions al-lèrgiques

Relació entre herbes i òrgans del nostre cos

Un dels més greus problemes de la nostra societat suposadament desenvolupada és l'ús indiscriminat de medicaments, que alhora que tracten malalties, gairebé sempre lleus o moderades, causen perjudicis a llarg termini molt més greus (debilitament del sistema immunològic, problemes circulatoris, metabòlics , hepàtics, renals, etc.), entre d'altres tants problemes socials (contaminació, desigualtat social, abús econòmic ...). per això avui veurem algunes plantes medicinals que poden substituir eficaçment als fàrmacs més comuns i ens ajudaran en cada un dels òrgans que indiquem en l'esquema que he fet del cervell, cor, etc...
No he adjuntat els problemes de coll i pulmons tant comuns quan arriba el fred perquè ja ho exposarem a un altre esquema més concret. Salut.