Regar el teu hort o les teves plantes sense estar a casa

Col·locar un sistema de reg per degoteig és una solució molt pràctica si ens anem de vacances. No et perdis aquest consell de Bricomanía sobre el tema, és un bon i econòmic sistema.
De vegades, ens absentem de casa durant uns dies i les plantes, o bé es queden sense reg o hem de recórrer a algun membre de la família o amic perquè en tinguin cura. Per evitar aquest problema, en aquest consell, et donarem una solució molt senzilla. Es tracta de la col·locació d'un pràctic sistema de reg per degoteig, que funciona per si sol. Sense necessitat de piles ni electricitat.

Pas a pas per col·locar un sistema de reg per degoteig



Pas 1
Com a dipòsit d'aigua podrem utilitzar qualsevol ampolla de plàstic que contingui entre mig litre i dos litres d'aigua. El primer que haurem de fer és tallar la part inferior de la mateixa amb l'ajuda d'un tallant.



Pas 2
A continuació, introduïm l'estaca al coll de l'ampolla i regulem el degotador, segons la planta a regar, girant la part superior de l'accessori fins a situar la fletxa davant del nombre de cabal desitjat.







Pas 3
Una vegada que hàgim clavat l'estaca i el degotador a la terra, al costat de la planta, omplim l'ampolla d'aigua.







Pas 4
Seguint el mateix procediment, col·loquem totes les unitats de reg per degoteig que necessitem.





Pas 5
A partir d'ara, ja no haurem de preocupar-nos de les plantes, en les nostres absències. Aquest sistema s'ocuparà de regar-les, gota a gota, durant diversos dies.

Com protegir les plantes d'una calor i sol sufocant propi d'un clima mediterrani?

Sabies què l'estiu propi d'un clima mediterrani, és l'estació en què les plantes pateixen més? La manca de precipitacions conjuntament amb les elevades temperatures produeixen unes condicions de gran demanda d'aigua que algunes d'elles no reben. Les que no són pròpies del nostre clima fan un gran esforç per suportar-ho i les plantes de clima mediterrani tenen les seves pròpies estratègies per resistir-ho.

Hem de tenir en compte el següent:

1-Si les plantes les cultivem en recipients sempre necessitessin més reg que si estan plantades a la terra directament ja que les seves arrels no podran trobar aigua al subsòl i aquesta fàcilment s'evaporarà en un test.

2-Són les fulles i les tiges d'algunes plantes que són capaços de suportar altes temperatures però mai les arrels . Per tant a l'estiu hem de protegir les arrels de les plantes, especialment quan estan en un test.

Idees de com protegir les arrels d'un test de la calor asfixiant de l'estiu:

-Si És possible situar les plantes a l'ombra o instal·lar teles d'ombra per evitar el sol directe. Si no és possible traslladar els tests a l'ombra, folrar les mateixes tests amb teixits de bruc o un altre material, així el test no s'escalfarà amb el sol, o introduir la planta amb el seu test dins d'un recipient més gran i buit per facilitar ombra a la primera.
- Aplicar sobre de la terra tot tipus de encoixinat . Es redueix la meitat del consum d'aigua en reduir la evotranspiració de les plantes. Els encoixinats retenen la humitat del sòl, disminueixen l'acció del vent, la terra no s'escalfa, protegeixen la terra de les inclemències del temps, regulen bé la humitat i limiten la proliferació de males herbes (competidors d'aigua i adobs).

Tipus d'encoixinats: escorça d'avet o pi, mulch o restes de poda, grava, àrids de colors, bols d'argila, geotèxtil, etc.

- Evitar l'aïllament d'una planta . Cal agrupar així es donaran frescor i ombra entre elles i suportessin millor la sequera i la evotranspiració. Després de regar cada test, l'aigua sobrant es caurà en el plat . Aquesta aigua deixarà ben humida l'escorça de pi, aquesta s'anirà evaporant donant frescor a tot el grup de plantes. S'ha d'intentar que l'aigua del plat no submergeixi constantment les arrels de les plantes si no aquestes es podriran

Es descobreix un nou i efectiu tractament contra la migranya

El percentatge de la població que pateix migranya és molt elevat, les dades ens diuen que són majoritàriament les dones les que la pateixen , una realitat patent que empeny els científics cada any a buscar nous avenços i tractaments per tal de pal·liar i fins i tot d'eliminar el temible patiment que provoca les migranyes.

Segons un recent estudi de la Societat Espanyola de Dèficit de DAO i l'Hospital general de Catalunya, les migranyes es deuen bàsicament al dèficit d'un enzim en concret, un simple component natural que pot administrar-se de manera natural abans dels àpats per eliminar definitivament aquesta malaltia. Segur que t'interessa saber més dades, així que no et perdis la següent informació.
Els resultats d'aquest estudi es van presentar en l'últim congrés internacional de farmàcia celebrat a Barcelona, ​​un marc perfecte on es va demostrar la directa relació entre l'enzim DAO i les migranyes. Segons l'investigador en cap, Joan Izquierdo Casas, tots els pacients que pateixen migranya tenen un dèficit d'aquest enzim.

L'estudi ha estat avalat per moltes organitzacions, ha tingut any i mig de durada i s'ha utilitzat per a això a més d'un centenar de pacients amb migranya crònica severa, que patien entre 9 i 14 episodis al mes, seguint a més la proporció per gènere que presenta habitualment la migranya: el 81% de dones i el 19% homes.

Per a l'efectivitat de l'estudi s'ha utilitzat la tècnica del doble cec, és a dir, ni els pacients ni els metges sabien a quin grup se li administrava l'enzim i a quin grup se li donava el placebo, donant com a resultats concloents que assenyala anteriorment: la migranya es relaciona amb un dèficit de l'enzim DAO. I és més, el component hereditari està present d'alguna manera, ja que  aquesta falta en particular,  es transmet de pares a fills

Com actua l'enzim DAO?
Aquest enzim és l'encarregada de degradar i sintetitzar una molècula anomenada Histamina , present en molts aliments, però sempre en major grau en els cítrics i en els lactis. Un cop destrueix la histamina, permet que pugui eliminar per l'orina. Però què passa en realitat amb les persones que pateixen de migranyes? En no tenir una quantitat adequada de l'enzim DAO són incapaços de destruir la histamina, d'aquesta manera, tendeix a acumular-se en el nostre plasma sanguini, provocant tant migranyes com altres trastorns gastrointestinals.

Com seria el tractament?
El tractament seria molt senzill, n'hi hauria prou amb prendre abans dels àpats principals una càpsula de l'enzim DAO.  Ha de ser en els àpats per que això permetria complir la seva funció DIGESTIVA, és a dir, la d'eliminar i sintetitzar la histamina present en molts dels nostres aliments. Els especialistes indiquen a més que aquest enzim no provoca addició ni cap efecte advers, ja que es tracta d'un aliment , d'un complement essencial bàsic per fer la digestió. Tan senzill com això.

Com actua?
La ingesta de l'enzim DAO exògena, ens permet restablir el metabolisme de la histamina, evitant que s'acumuli a l'intestí prim , que és el lloc on habitualment ha de ser eliminada després d'haver complert les seves funcions digestives. Prenent aquestes càpsules impedirem una acumulació innecessària i que entri en el nostre torrent sanguini provocant migranyes i problemes digestius.

Com prendre-la?
Es poden prendre d'una o 2 càpsules amb una mica d'aigua vint o trenta minuts abans dels menjars. Les dosis són iguals per a tots els adults i vénen reflectides en el producte. Per obtenir-la dependrà de la teva ciutat d'origen, pots trobar-les en botigues naturals o en les farmàcies. Es tracta en essència d'un complement alimentari bàsic per fer la digestió i eliminar la histamina.

Indicacions Especials
No conté lactosa o gluten
És adequat amb persones amb diabetis.
No és un medicament, és un tractament natural, i per tant no té efectes secundaris o adverses.

Ecoaldea, una forma de conviure en expansió

Una ecoaldea és una comunitat intencional l'objectiu és ser sostenible social , ecològica i econòmicament.

El seu desenvolupament es basa en un respecte per la natura , en l'ús de energies renovables , la sostenibilitat tant alimentària com econòmica, el reciclatge i l'ús de materials de construcció ecològics.
En els últims anys és un fenomen en expansió que ja no és exclusiu del moviment hippie, si no de famílies i persones de tots el cercles socials, pots veure quantes son en aquest enllaç

Bases d'una ecovila

Escala humana: tothom es coneix i es comunica amb els altres, participant de la direcció i evolució de la comunitat. La mida d'aquestes comunitats auto-organitzades en ecoaldees no hauria de sobrepassar els 500 habitants.
Completa funcionalitat vital: estudis, treball, oci, necessitats diàries, tot queda cobert dins de l'ecoaldea. Això no vol dir un aïllament de l'exterior de la vida organitzada tradicional urbana; l'ecoaldea es relaciona amb l'exterior en termes d'elements que sobrepassen les característiques d'una ecovila, com en el transport a llargues distàncies o l'ús d'hospitals; l'ideal és una societat distribuïda formada per ecoviles.
Integració amb la natura: en definitiva es tracta d'una vida sostenible, que respecta i té cura l'entorn, que practica una activitat agrícola tradicional, que utilitza construccions bioclimàtiques, recicla residus, aprofita les energies renovables, etc.

Aspectes ecològics:

Els aliments consumits hauran de ser produïts ecològicament, preferentment en la pròpia comunitat, o a la zona o regió en la qual es troba.
La construcció es farà utilitzant tècniques i materials de construcció locals, naturals i no tòxics.
Totes les activitats productives (artesanals, industrials) tindran en compte els cicles vitals dels productes utilitzats, de manera que en cap moment d'aquest cicle puguin resultar nocius per a l'entorn o per a la salut.
Els objectes produïts han de ser de llarga durada, fàcils de reparar i aptes per a ser reciclats.
L'aigua i l'energia es consumiran amb moderació, depurant amb mitjans naturals les aigües residuals i utilitzant fonts d'energia renovables.
El transport motoritzat es reduirà al mínim.

Aspectes socioeconòmics:

Les diverses activitats econòmiques que es duguin a terme a l'ecoaldea han d'assegurar l'estabilitat econòmica de tots els seus membres.
El treball s'ha d'organitzar horitzontalment, afavorint la participació de totes les persones involucrades en la presa de decisions.
El consum ha de ser preferentment local, gastant en productes de la pròpia comunitat o del seu entorn immediat.
La salut i l'educació han de ser assumides, en la mesura del possible, per la comunitat.
Tothom ha de tenir accés a una informació veraç sobre assumptes de la seva incumbència.
Tothom ha d'estar en igualtat de condicions per a participar en la presa de decisions sobre assumptes de la comunitat.
Totes les decisions s'han de prendre democràticament, si pot ser amb la participació de tots, evitant en la mesura del possible la delegació de poder.

Aspectes culturals:

La ecovila ha de ser un lloc en el qual s'afavoreixi la creativitat i l'expressió de la singularitat de tot ésser humà.
Un lloc en el qual es duguin a terme tot tipus de trobades, ritus o celebracions que contribueixin a mantenir la cohesió del grup.
Un lloc en el qual es desenvolupen i apliquen tècniques per a la resolució de conflictes.
La ecovila realitzarà activitats cap a l'exterior, per tal d'anar promovent a poc a poc aquesta nova forma de vida.

L'estil de vida directament relacionat a les al-lèrgies.

La pol·lució, el tabac, els conservants i colorants, etc., han contribuït a que augmenti la incidència d'al·lèrgies. Aquí resolem els dubtes més freqüents sobre l'al·lèrgia: Es pot curar? És hereditària? ...

Al·lèrgies
La al·lèrgia es defineix com l'estat d'hipersensibilitat adquirida per l'exposició a un al·lergen particular, en el qual la nova exposició davant d'aquesta substància va a desencadenar una nova reacció, si cap, més intensa.

L' al·lergen és la substància capaç de produir al·lèrgia o hipersensibilitat específica, podent tractar-se d'una proteïna o no proteïna, o d'extractes de certs aliments, bacteris, pòl·lens, animals, etcètera.

Per què augmenten els casos d'al·lèrgies?

L'estil de vida en els països industrialitzats, l'aire que es respira a les ciutats, cada vegada més pol·lucionat, la ingesta d'aliments amb un alt contingut de conservants i colorants, el consum de cigarrets, l'augment del consum farmacològic ... afavoreixen la penetració en el nostre organisme de tantes substàncies alienes, que posen en guàrdia al nostre sistema defensiu per excel·lència: el sistema immunològic . Com a conseqüència d'aquesta activació es produeix l'elaboració d'unes proteïnes anomenades anticossos .

Entre els anticossos es troba la immunoglobulina E (Ig E) . La comesa fonamental d'aquesta Ig E consisteix a actuar com a anticòs protector davant determinades infeccions. Quan la Immunoglobulina E es fabrica en resposta a substàncies que es troben habitualment en el medi ambient, en lloc d'anar dirigida a organismes potencialment nocius, es desencadena una reacció contraproduent per al nostre organisme. L'al·lèrgia podria entendre, per tant, com una reacció desproporcionada del nostre sistema immunològic davant determinats estímuls externs, que en individus normals no generarien cap resposta.
Diversos estudis epidemiològics han conclòs que en els últims anys s'ha registrat un increment notable de les afeccions al·lèrgiques a tot el món. S'estima que un de cada cinc individus pateix o ha patit processos al·lèrgics.

Resulta complicat conèixer el nombre exacte de persones que són portadors de malalties al·lèrgiques, ja que les proves cutànies front a diversos al·lergens ambientals tan comuns com pòl·lens, epiteli d'animals com el gat o el gos, àcars de la pols, etc., poden ser positives fins i tot en subjectes que no manifesten símptomes al·lèrgics.

Fred, calor, radiació solar, agents químics ... Es pot considerar que les afeccions al·lèrgiques són un dels tributs que ha de pagar la raça humana en la seva lluita pel progrés; s'ha vist un augment de quadres al·lèrgics, com ara reaccions asmàtiques, en fills descendents d'emigrants a un altre país, en comparació amb els residents a la seva terra d'origen. Les estadístiques demostren que a les zones industrialitzades es registren més alergopatíes que a les zones rurals. Les emissions produïdes per vehicles, calefaccions i activitats industrials són les responsables de contaminants com el diòxid de carboni, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre que, en determinades concentracions, són perjudicials per a la salut i agreujants de patologies al·lèrgiques com l'asma .