L'ESPECULACIÓ GENERA FAM. Ara el menjar ja no està subjecta a la demanda i oferta real, sinó que queda supeditada a les lleis del mercat. Es juga amb el gra com en una ruleta en què bancs, brokers i fons d'inversió es portaran la palma, i les poblacions més vulnerables es quedaran sense accés a l'alimentació.
AMB EL MENJAR NO ES JUGA. Per garantir el dret a l'alimentació de totes les persones, recordem que és un dret fonamental, cal treure a l'alimentació dels mercats financers, tallar amb les eines que permeten aquest tipus de pràctiques i donar-li cop de martell a la ruleta
Especular amb aliments significa simplement que el menjar estigui subjecta als mercats financers, per tant, supeditada als grans inversors, bancs, o brokers que es dediquen a jugar amb la pujada dels preus d'aquestes matèries primeres per a la obtenir els beneficis esperats. Encara que sembli aterridor, això és així, i està legalment acceptat, ja que no existeix cap tipus de regulació que prohibeixi expressament jugar amb el menjar de les persones. L'especulació alimentària ha estat identificada com la principal causa de les recents crisis alimentàries (2007/2008 - 2011), en què milions de persones al món van morir de fam. Almenys 40 milions de persones de tot el món van ser empeses a la fam a causa de la crisi dels preus dels aliments de 2008.
Especular amb aliments comporta la pujada de preus dels grans bàsics per a l'alimentació humana. Gran part de les matèries primeres que consumim es compren i venen a través de contractes a futur en el conegut mercat de futurs. Què vol dir això? Els famosos futurs són contractes vinculants entre comprador i venedor en què acorden un preu i una data de lliurament concreta. Fins aquí tot bé, però des de fa poc menys de dues dècades (Goldman Sachs, 1991) en els mercats agraris no només participen compradors i venedors interessats en l'aliment, sinó que intervenen figures que res tenen a veure amb el menjar que es dediquen a especular amb els preus comprant i venent contractes a futur quantes vegades vulguin. Això vol dir que el preu dels aliments deixa d'estar subjecte per la llei de l'oferta i demanda real, i passa a estar supeditat als grans inversors que fan i desfan al seu aire.
Especular amb els aliments significa fam. Pensem que gairebé 2.000 milions de persones al món (una de cada 3) utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir menjar. Als països o regions o classes socials més pobres de cada regió, entre el 60-80% dels ingressos es destinen a l'alimentació. Els efectes de la pujada dels preus alimentaris aquí són devastadors, des de l'inici de la crisi especulativa alimentària 250 milions més de persones estan en situació de fam, ja són més de 1.000 milions, xifres i percentatges mai vists fins ara en la història de la humanitat. A nivell merament il·lustratiu podem xifrar la quantitat de persones famolenques equivalents que es poden atribuir a l'especulació alimentària. Si prenem l'increment de la inversió especulativa en aliments en el període 2010-2011, i l'increment de les persones que han estat arrossegades a l'extrema pobresa per l'increment de preus en el mateix període, haurem que per cada 314 € d'inversió especulativa s'empeny a una persona a la pobresa i la fam.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada