La capa de neu, fins i tot d'un gruix petit de 5 o 6 cm. té suficient capacitat de aïllament per protegir eficaçment els cultius d'hivern reduint o evitant les gelades. Els cereals d'hivern (blat, sègol, etc.) es veuen afavorits per la neu en augmentar la seva capacitat d'afillament sense fortes baixades de temperatura i disposar de l'aigua de fosa poc a poc, per anar absorbint.
La neu exerceix també un efecte estabilitzador de la temperatura evitant les oscil·lacions extremes tan perjudicials per a les plantes. L'amplitud anual de la temperatura del sòl depèn en gran manera de la coberta vegetal a l'estiu i de la coberta de neu a l'hivern. La primera refreda i la segona escalfa, donant a conseqüència una oscil·lació convenientment atenuada.
A més l'efecte de la neu s'inverteix en el cas de temperatures positives impedint un escalfament excessiu del sòl. Això fa que la vegetació no floreixi prematurament, retardant l'època en què les plantes fan la flor, evitant així una possible pèrdua, sobretot en els fruiters, com a conseqüència de possibles gelades tardanes. De qualsevol manera, aquest retard de la floració de les plantes a causa de la neu no és significatiu ja que es limita a refredar el terra i no més, almenys a les nostres latituds. El que veritablement retarda la floració de les plantes és el fred i en ocasions és la causa de danys greus o fins i tot de la pèrdua de les collites.
A part del beneficiós efecte hivernacle descrit anteriorment, la neu té una influència considerable en el clima local que condiciona l'agricultura a les zones implicades. L'home no pot disposar de la neu durant el temps que està caient, però una vegada que està a terra i ha quallat augmentant gradualment el seu espessor, constitueix un dels millors emmagatzematges d'aigua. Aquí queda fins que al pujar les temperatures comença a fondre subministrant la humitat necessària per impregnar la terra i compensar el possible dèficit posterior d'una sequera. Espanya és un país tan peculiar que pot patir anys secs amb escasses precipitacions i en canvi pot haver nevat abundantment en els mesos hivernals.
La neu fosa arriba a les conques dels rius que arriben al seu màxim cabal ja en els primers dies de juny, aportant aigua als embassaments.
No obstant això, com s'ha comentat al principi, la neu també té els seus punts negatius. Pot produir danys físics en la vegetació ja que pot arribar a trencar, pel seu pes, les branques més febles dels arbres. Si la neu s'avança i cau abans que els arbres es quedin sense fulles, el pes del blanc element sobre les branques pot ser important, fins al punt de fer fallida branques de certs gruix. La nevada que cau sobre una zona boscosa produeix diferents efectes que la que cau sobre fons pla, sense arbres sense que això vulgui dir que els boscos reben més neu que els camps. Per exemple, un bosc d'avets prou dens, pot arribar a interceptar el 50% de la neu que està caient, especialment amb vent encalmat o fluix, ja que si el vent bufa fort escombra la neu de les fulles i la porta a terra.
Els efectes beneficiosos o perjudicials de la neu, depenen de molts factors com són el nombre de dies de neu, l'espessor de la capa, la temperatura, el vent, l'època de l'any i la seva freqüència, és a dir, si cau de forma regular o intermitent. A les zones muntanyoses de la meitat nord peninsular les nevades són bastant regulars i neva des de la tardor a la primavera, uns anys més que altres, constituint l'emmagatzematge i posterior proveïment d'humitat a la primavera, tan beneficiosa per al camp. Però la neu a la plana no constitueix un factor excessivament significatiu i fins i tot pot arribar a ser perjudicial especialment per a la cabanya ramadera. Si l'hivern ve dur, amb nevades i ventades fortes, faltaran les pastures i llavors cal recórrer a una alimentació molt costosa: els pinsos. A més el transport del farratge i dels propis animals es complica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada