L'escenari dibuixat és per d'aquí a 35 anys. En aquells dies, la temperatura mitjana a Andalusia podria haver augmentat entre dos i quatre graus centígrads. Els hiverns serien molt suaus, la primavera s'avançaria i l'estiu seria intens, amb onades de calor contínues en què (com ara) se superarien amb facilitat els 40 graus i amb bastant probabilitat les màximes s'acostarien als 50 graus. Amb aquest comportament climàtic, més propi del Nord d'Àfrica que del sud d'Europa, a la província de Còrdova el rendiment dels cultius de l'olivera i la vinya (sant i senya de la dieta mediterrània) baixarien a nivells dramàtics i faria, al pitjor dels casos, impossible la seva criança. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'Canvi climàtic a Europa. Percepció i impactes ', elaborat pel climatòleg i expert del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU Johathan Gómez Cantero, per Equo, que s'acaba de fer públic.
L'estudi dibuixa un panorama climatològic al Sud d'Espanya en el qual els cultius que tradicionalment s'han sembrat a la província patirien en extrem i deixarien de ser rendibles. En cas que la temperatura pugés dos graus de mitjana en els propers 35 anys les conseqüències serien "greus". En cas que ho fessin quatre graus, serien "molt greus". I molt greus significa que difícilment es podria seguir produint vi i oli als ritmes actuals, i que molts agricultors veurien com les seves terres deixarien de ser rendibles.
A més de la calor, l'estudi d'aquest climatòleg assenyala com a principal problema futur el "estrès hídric" que patiran els cultius del Sud de la Península. Així, assenyala com una de les conseqüències del canvi climàtic que a més que farà més calor a l'estiu (i per tant arbres com els cítrics no podran resistir temperatures tan seguides a més de 40 graus) a la tardor i hivern plourà menys. I quan plogui, ho farà amb molta intensitat, el que en lloc d'alleujar la sequera acabarà provocant danys, inundacions i l'erosió de la superfície vegetal. Així, es preveu que els recursos hídrics del Guadalquivir pateixin una minva de fins a un 33% en els propers 35 anys, en el cas que les emissions a l'atmosfera segueixin el ritme actual i la temperatura continuï avançant.
L'estudi, a més, assenyala que una de les principals conseqüències que ja s'està detectant del canvi climàtic és l'augment de les al·lèrgies a la primavera. L'informe assenyala que cada vegada la floració de les espècies vegetals es produeix abans i dura més. Això unit a la contaminació de l'aire fa que els períodes d'al·lèrgies augmentin i cada vegada afecten un major nombre de població. També s'apunta a un increment notable dels incendis forestals: a les altes temperatures se suma la sequedat de la vegetació, que actua com a combustible perquè els focs, quan es produeixen, siguin cada vegada més virulents.
Quant a la fauna, s'ha detectat una presència cada vegada més gran d'espècies tropicals procedents del Nord d'Àfrica. És el cas dels mosquits tigre, la plaga ha causat estralls al Delta de l'Ebre. També s'assenyala a la presència d'espècies invasores, que estan afectant de manera greu l'ecosistema mediterrani del Sud de la Península. Quant a l'accés a l'aigua, l'estudi assenyala que la demanda serà cada vegada major, el que provocarà greus tensions i que els aqüífers siguin cada any més escassos.
No obstant això, les conclusions no són tan apocalíptiques. Es tracta d'una situació, assenyala, que es pot revertir. Una important reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, principalment els produïts per la combustió de combustibles fòssils com el carbó o el petroli, congelaria el procés de canvi climàtic i evitaria així que l'actual fos la primera generació en la història de la humanitat que detectés en tan pocs anys el canvi d'un clima que fins ara trigava milers d'anys a produir-se. Al desembre, a París, hi ha una oportunitat: cimera mundial del clima.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada