LA BOMBOLLA ALIMENTÀRIA I COM FER-SE RIC AMB EL PATIMENT DELS ALTRES

Amb la caiguda de la bombolla immobiliària es produeix una migració de bombolles. Ara toca l'alimentària. L'entrada en Troba d'especuladors genera una pujada exagerada dels preus del gra, repercutint en gran manera en el consumidor final.

L'ESPECULACIÓ GENERA FAM. Ara el menjar ja no està subjecta a la demanda i oferta real, sinó que queda supeditada a les lleis del mercat. Es juga amb el gra com en una ruleta en què bancs, brokers i fons d'inversió es portaran la palma, i les poblacions més vulnerables es quedaran sense accés a l'alimentació.

AMB EL MENJAR NO ES JUGA. Per garantir el dret a l'alimentació de totes les persones, recordem que és un dret fonamental, cal treure a l'alimentació dels mercats financers, tallar amb les eines que permeten aquest tipus de pràctiques i donar-li cop de martell a la ruleta


Especular amb aliments significa simplement que el menjar estigui subjecta als mercats financers, per tant, supeditada als grans inversors, bancs, o brokers que es dediquen a jugar amb la pujada dels preus d'aquestes matèries primeres per a la obtenir els beneficis esperats. Encara que sembli aterridor, això és així, i està legalment acceptat, ja que no existeix cap tipus de regulació que prohibeixi expressament jugar amb el menjar de les persones. L'especulació alimentària ha estat identificada com la principal causa de les recents crisis alimentàries (2007/2008 - 2011), en què milions de persones al món van morir de fam. Almenys 40 milions de persones de tot el món van ser empeses a la fam a causa de la crisi dels preus dels aliments de 2008.

Especular amb aliments comporta la pujada de preus dels grans bàsics per a l'alimentació humana. Gran part de les matèries primeres que consumim es compren i venen a través de contractes a futur en el conegut mercat de futurs. Què vol dir això? Els famosos futurs són contractes vinculants entre comprador i venedor en què acorden un preu i una data de lliurament concreta. Fins aquí tot bé, però des de fa poc menys de dues dècades (Goldman Sachs, 1991) en els mercats agraris no només participen compradors i venedors interessats en l'aliment, sinó que intervenen figures que res tenen a veure amb el menjar que es dediquen a especular amb els preus comprant i venent contractes a futur quantes vegades vulguin. Això vol dir que el preu dels aliments deixa d'estar subjecte per la llei de l'oferta i demanda real, i passa a estar supeditat als grans inversors que fan i desfan al seu aire.

Especular amb els aliments significa fam. Pensem que gairebé 2.000 milions de persones al món (una de cada 3) utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir menjar. Als països o regions o classes socials més pobres de cada regió, entre el 60-80% dels ingressos es destinen a l'alimentació. Els efectes de la pujada dels preus alimentaris aquí són devastadors, des de l'inici de la crisi especulativa alimentària 250 milions més de persones estan en situació de fam, ja són més de 1.000 milions, xifres i percentatges mai vists fins ara en la història de la humanitat. A nivell merament il·lustratiu podem xifrar la quantitat de persones famolenques equivalents que es poden atribuir a l'especulació alimentària. Si prenem l'increment de la inversió especulativa en aliments en el període 2010-2011, i l'increment de les persones que han estat arrossegades a l'extrema pobresa per l'increment de preus en el mateix període, haurem que per cada 314 € d'inversió especulativa s'empeny a una persona a la pobresa i la fam.

La neu, no sempre és perjudicial

La neu, així com també el sòl gelat, pot ser tan beneficiosa com perjudicial per al camp, encara que cal reconèixer que a Espanya, en general, la neu és favorable a la llarga.

La capa de neu, fins i tot d'un gruix petit de 5 o 6 cm. té suficient capacitat de aïllament per protegir eficaçment els cultius d'hivern reduint o evitant les gelades. Els cereals d'hivern (blat, sègol, etc.) es veuen afavorits per la neu en augmentar la seva capacitat d'afillament sense fortes baixades de temperatura i disposar de l'aigua de fosa poc a poc, per anar absorbint.

La neu exerceix també un efecte estabilitzador de la temperatura evitant les oscil·lacions extremes tan perjudicials per a les plantes. L'amplitud anual de la temperatura del sòl depèn en gran manera de la coberta vegetal a l'estiu i de la coberta de neu a l'hivern. La primera refreda i la segona escalfa, donant a conseqüència una oscil·lació convenientment atenuada.

A més l'efecte de la neu s'inverteix en el cas de temperatures positives impedint un escalfament excessiu del sòl. Això fa que la vegetació no floreixi prematurament, retardant l'època en què les plantes fan la flor, evitant així una possible pèrdua, sobretot en els fruiters, com a conseqüència de possibles gelades tardanes. De qualsevol manera, aquest retard de la floració de les plantes a causa de la neu no és significatiu ja que es limita a refredar el terra i no més, almenys a les nostres latituds. El que veritablement retarda la floració de les plantes és el fred i en ocasions és la causa de danys greus o fins i tot de la pèrdua de les collites.

A part del beneficiós efecte hivernacle descrit anteriorment, la neu té una influència considerable en el clima local que condiciona l'agricultura a les zones implicades. L'home no pot disposar de la neu durant el temps que està caient, però una vegada que està a terra i ha quallat augmentant gradualment el seu espessor, constitueix un dels millors emmagatzematges d'aigua. Aquí queda fins que al pujar les temperatures comença a fondre subministrant la humitat necessària per impregnar la terra i compensar el possible dèficit posterior d'una sequera. Espanya és un país tan peculiar que pot patir anys secs amb escasses precipitacions i en canvi pot haver nevat abundantment en els mesos hivernals.

La neu fosa arriba a les conques dels rius que arriben al seu màxim cabal ja en els primers dies de juny, aportant aigua als embassaments.

No obstant això, com s'ha comentat al principi, la neu també té els seus punts negatius. Pot produir danys físics en la vegetació ja que pot arribar a trencar, pel seu pes, les branques més febles dels arbres. Si la neu s'avança i cau abans que els arbres es quedin sense fulles, el pes del blanc element sobre les branques pot ser important, fins al punt de fer fallida branques de certs gruix. La nevada que cau sobre una zona boscosa produeix diferents efectes que la que cau sobre fons pla, sense arbres sense que això vulgui dir que els boscos reben més neu que els camps. Per exemple, un bosc d'avets prou dens, pot arribar a interceptar el 50% de la neu que està caient, especialment amb vent encalmat o fluix, ja que si el vent bufa fort escombra la neu de les fulles i la porta a terra.

Els efectes beneficiosos o perjudicials de la neu, depenen de molts factors com són el nombre de dies de neu, l'espessor de la capa, la temperatura, el vent, l'època de l'any i la seva freqüència, és a dir, si cau de forma regular o intermitent. A les zones muntanyoses de la meitat nord peninsular les nevades són bastant regulars i neva des de la tardor a la primavera, uns anys més que altres, constituint l'emmagatzematge i posterior proveïment d'humitat a la primavera, tan beneficiosa per al camp. Però la neu a la plana no constitueix un factor excessivament significatiu i fins i tot pot arribar a ser perjudicial especialment per a la cabanya ramadera. Si l'hivern ve dur, amb nevades i ventades fortes, faltaran les pastures i llavors cal recórrer a una alimentació molt costosa: els pinsos. A més el transport del farratge i dels propis animals es complica.

Protegeix les teves plantes de les gelades i el fred...com fer-ho?

Les espècies en recipient pateixen més el fred que les plantades a terra, per això cal una bona protecció. Per protegir les plantes en test de les gelades hivernals, posa entre la terra i el test un full d'aquest plàstic amb bombolles d'aire que s'empra per embolicar els objectes fràgils. També pot ser amb arpillera, una catifa vella, cartrons o paper de diari. També pots cobrir tota la circumferència per fora del test amb aquests materials. D'aquesta manera actuen com a aïllant i conserven la calor de la terra. A més, també protegeixes al recipient mateix, ja que moltes vegades poden esquerdar davant els canvis bruscs de temperatura, especialment els de terracota o ceràmica.

Un altre risc de l'hivern és el vent, especialment per a les tests de la terrassa o l'ampit, ja que pot enderrocar. Per evitar-ho, col·loca dos o tres pedres de grandària considerable sobre el substrat del recipient. A més, si introdueixes el test en un altre que tingui la base més ampla que el coll, aconseguiràs el mateix propòsit, ja que serà difícil que es balancegi.

Si el fred és extrem o davant l'amenaça de gelades, és millor cobrir tota la planta, especialment a les nits. Si pots, posa-prop d'una paret, formant 2 o 3 files, amb les més altes darrere, instal·la dos tutors o estaques alts en els recipients dels extrems i cobreix-tots amb plàstic o un altre material. Si no és possible posar-les al costat d'una paret, usa dues cadires o cavallets per formar una estructura de subjecció del plàstic. Enmig de les dues cadires agrupa els tests, amb l'exemplar més alt en el centre i col·locant un tutor alt. En qualsevol cas és millor orientar al sud. A sobre, el plàstic o arpillera. Recorda destapar durant el dia perquè puguin respirar i evitar l'excés d'humitat si les vas cobrir amb plàstic o perquè els arribi la llum solar si les vas cobrir amb arpillera.
Les plantes més delicades i joves, especialment si són exòtiques i provenen de zones més temperades, és millor traslladar durant l'hivern a un hivernacle, cobert, garatge, etc.

Els arbusts i arbres joves solen ser sensibles al fred i al vent. Si vius en una zona molt freda, insereix canyes o estaques al voltant de l'exemplar i després fixa a aquestes, amb corda i grapes jardineres, diverses capes de malla, làmines de plàstic o algun teixit vell, com una catifa. Fes servir les proteccions des de principis o mitjans de tardor, almenys durant les nits, i ja a l'hivern, tot el dia.

Les plantes més delicades i joves, especialment si són exòtiques i provenen de zones més temperades, és millor traslladar durant l'hivern a un hivernacle, cobert, garatge, etc.

El reg també juga un paper important:

El nivell de drenatge del sòl és fonamental per evitar que la terra retingui les pluges i regs. La filtració i eventual congelació de l'aigua sota la superfície, causa grans estralls en les plantes que la sola gelada nocturna. Tenir això en compte sobretot amb els cultius de rocalla, tests, jardineres, i en els terrenys cap a on baixen els pendents. Durant l'hivern evitar regar les plantes durant molta estona. La freqüència i volum de reg s'ha de disminuir des de fins de l'estiu, és clar que de manera progressiva. Dos consells per cuidar les plantes d'interior que pateixen manca d'oxigen i sequedat per la calefacció: reg mínim o nul, i -en canvi- aspersió sobre el fullatge per propiciar major humitat ambiental. A més, treure una mica de la terra més superficial i en el seu lloc dipositar torba humida amb reble gruix prèviament rentat.

Quan les temperatures són superiors a 0ªC, moltes de les plantes de jardí i terrasses el passen realment malament, sobretot a l'interior de la Península o a les zones de muntanya. Hi ha exemplars que, malgrat suportar les baixes temperatures, necessiten certa protecció perquè resulten les més vulnerables, com les plantes de flor, o les recentment plantades.

Hi dues opcions: protegir la part aèria, les tiges, fulles i flors, o protegir les arrels, la part més sensible, perquè un cop gelades no són capaços de recuperar-se, a diferència de la part aèria, que és capaç de rebrotar davant la arribada de la primavera si se li practicat una bona poda.Es important encoixinar les arrels, que consisteix en una tècnica per cobrir el sòl amb una capa de material orgànic (fulles, escorces, palla o molsa.) o inorgànic (grava, plàstic, etc.) per preservar-lo i aïllar-lo. Aquest sistema és el més idoni contra les gelades i les temperatures extremes de l'hivern, ja que un bon encoixinat evitarà que les plantes morin per congelació. Al jardí cobrir el terra amb abundants fulles seques és una mesura pràctica.

En resum:

Utilitza fulles seques: és un bon cobriment, ja que, en mullar-se es descomponen i enriqueixen la terra. Això és ideal per arbusts grans.
.
Molsa: és el millor farciment i encoixinat ja que reté l'aigua naturalment.

Pinyes: són aïllants i decoratives, són ideals per mantenir seca la base de les tiges evitant putrefaccions per fred o humitat.

Plàstic de bombolles: ideal per als contenidors abans de plantar com a protecció per a tot l'hivern. Serveixen per a emergències davant gelades molt puntuals. Serveixen també per als bulbs que has plantat a la tardor i floriran a finals de l'hivern.

Feltre: ideal per embolicar contenidors d'arbres cítrics o delicats.

Poliestirè: aquest cobriment és ideal per arbusts robustes i frondosos.

Fibra de coco: podem folrar el test lligant amb filferro o corda, el moment ideal és abans de plantar l'exemplar perquè no pateixi.

Plàstic: serveix per a tests petits, es tallen trossos de plàstic de bombolles i s'enganxen o lliguen deixant que tregui a la superfície.

Una altra test: és una opció en la qual podem ficar el test amb la planta sensible dins d'una major folrada amb algun dels materials que ja vam veure. Una bona opció és una cistella de vímet. És important emplenar la superfície per protegir la base del test.

Abonament ric en Potassi: abonem a la tardor per enfortir les arrels i fer-les més resistents a les baixes temperatures. Veure una recepta.

EL COSTAT AMARG DE LA QUINOA

La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen, conté els 8 aminoàcids essencials per a l'ésser humà i és conreada des de fa uns 5000 anys als Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens. Segons la FAO, aquestes qualitats fan de la quinoa un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més és un cultiu fàcil i barat de conrear amb capacitat d'adaptar-se a altres continents i latituds.

Podria semblar, per tant, que estiguéssim davant la solució als problemes d'un dels països amb majors índexs de fam crònica d'Amèrica Llatina, Bolívia. Segons dades de la FAO (2011) la fam afecta, al 24% de la població, boliviana, 2 milions de persones. Aquestes xifres resulten més que sorprenents si tenim en compte que Bolívia és el major productor de Quinoa del món proveint el 46% del mercat global.

La quinoa, lluny de convertir-se en una solució màgica per a milers de persones, s'ha convertit en tota una "tendència alimentària" als països rics, és l'aliment saludable de moda que ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones d'Estats Units i Europa. L'estat espanyol s'ha apuntat recentment a la tendència i el nostre consum de quinoa ja és d'unes 175 tones a l'any.

Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables a Bolívia, la nova demanda dels països rics ha provocat que el seu preu s'ha triplicat en els últims sis anys, en aquest moment el 90% de la quinoa produïda a Bolívia surt del país i s'ha disparat el seu preu en el mercat intern bolivià.

El que podia ser oportunitat per assegurar el dret a l'alimentació s'ha convertit en un nou filó per a les empreses de l'agronegoci i en l'última volta de rosca sobre la població més vulnerable, la població camperola. L'augment de la superfície conreada, que ha passat de 48.897 hectàrees en 2.007-64.770 hectàrees el 2011, està provocant un desplaçament i debilitament de l'agricultura familiar camperola dedicada que es dedicava a l'alimentació i la subsistència.

Una vegada més queda en evidència que la solució a la fam no està en el descobriment de nous cultius màgics sinó que es tracta d'un problema polític. La quinoa reprodueix l'esquema del mateix sistema alimentari que s'ha imposat a Bolívia i a tot el món. Un model que margina les polítiques dirigides a la sobirania alimentària i que vulnera el dret a l'alimentació, que aposta únicament per grans agronegocis exportadors. Aquest canvi de model ha suposat que, a Bolívia, es passi d'una producció d'aliments en mans camperoles (80%) fa 20 anys, al moment actual on el 78% de la producció d'aliments està en mans del agronegoci i està dirigida per els preus i els mercats d'exportació.

La quinoa podria ser, si no la solució, una gran ajuda, si caigués en les mans adequades.

Fracturació hidràulica o fracking...Haurem de rescatar també a les empreses petrolíferes especuladores?

En aquests dies al baixar preus els productors de petroli d'extracció clàssica ha sortit a la llum un altra bombolla d'especulació com son els sistemes fracking i els seus costos reals o inflats per aconseguir beneficis extra per aquells que viuen de les inversions sense preocupar-se de les repercussions futures.

Que és el fracking?
La fracturació hidràulica o hidrofracturació (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Esquema del fracking per a obtenir gas.

S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d'extracció actualment en ús. A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.
Repercussions en el medi ambient
Les principals repercussions possibles són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, la contaminació d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.


Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d'aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l'equip o a fugues. D'altra banda, a prop dels pous de gas s'ha registrat contaminació d'aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l'explosió d'edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l'aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l'extracció de gas d'esquist és un alt índex d'ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d'aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.